El 3 de juny de 2020 es la data de la Llei de la Llengua de Signes Catalana aprovada en el Parlament de Catalunya, i que declara en el seu preàmbul:
«Com a conseqüència del corrent d’emancipació protagonitzat pels moviments associatius de persones sordes i dels resultats de la recerca lingüística, que demostrava el caràcter de llengües de ple dret de les llengües de signes, els drets dels usuaris de les llengües de signes van començar a ésser reconeguts d’una manera progressiva.
Des del mes de juny del 2005, la llengua de signes catalana disposa d’una gramàtica bàsica compendiada, que, juntament amb alguns materials lexicogràfics i treballs de recerca lingüística existents, marca l’inici de la descripció del corpus de la llengua de signes catalana i ha de servir de base per a normativitzar-la.
L’administració educativa catalana ja té una llarga tradició en l’oferta de lliure elecció entre la modalitat educativa oral o la bilingüe per a infants sords. Cal recordar, en aquest sentit, que a Catalunya l’ensenyament per a infants sords té experiències pioneres, com l’Escola Municipal de Sordmuts de Barcelona (1800-1802).»
