“No vull més problemes”. Capítol 1

Conte escrit per Angie Sosa i il·lustrat per Lía Rodríguez

 

Capítol 1

“Gràcies per ajudar-me”

En Leo és un estudiant de 2n de Batxillerat que observa els problemes dels seus companys d’institut. El seu primer impuls és no ficar-s’hi, però després no ho aconsegueix.

 

  • Heu escoltat el que diuen?
  • Ah! Sobre l’alumne detectiu?
  • No, diuen que investiga.
  • Escolta o investiga?
  • Penso que les dues accions.
  • Per què?
  • Suposo que escolta i, si és gros, pot arribar a investigar.
  • I ningú sap qui és?
  • No, tant la seva identitat com també les persones que li demanen ajuda, és secreta.
  • Llavors com els pot ajudar?
  • No se sap gaire, però la majoria pensa que has de deixar un sobre a Secretaria amb totes les teves dades. Llavors ell hi va, i llegeix el que li expliquen.
  • Si és així, podria ser un alumne o un professor o qualsevol que treballi a l’institut.
  • Entren ganes de saber qui és.
  • És que hi ha tants rumors, que podria ser que ni existís i és només una mentida…
  • I tot això per què en parles?
  • De Mates, n’has fet l’exercici 5?
  • Hi havia deures?!!
  • Sí, i no els he fet res, perquè no els entenia.
  • Doncs anem bé, i l’examen és la setmana vinent.
  • Ja em veig anant al setembre per l’assignatura de Mates.

 

Així és “ el detectiu de l’ombra “…  És mentida; tan sols tinc 17 anys . Els meus cabells són negres; em cobreixen els ulls verds i tinc algunes pigues. Faig  1,70 d’altura i, ho he de reconèixer, tinc moltes poques ganes de socialitzar-me. Si pregunteu per mi en l’ institut de Baix a Mar , us respondran amb un “qui i es?”.

Tècnicament soc com un home invisible, i la meva timidesa hi no ajuda gaire.

Mentre us faig la meva introducció, estic esperant el meu torn per fer les proves físiques, fet que no m’agraden. No us creieu que sóc atlètic com els meus companys, la veritat no sé com s’ho fan per tenir notes tan bones quan jo em conformo  amb un cinc o sis.

No haureu notat que per molt malestar que tinguis i per molt que li diguis al profe de gimnàstica no te n’escapes de fer-ho. El profe et dirà: “fes-ho més a poc a poc”. Per tant, no tot se soluciona amb més temps. Crec que hem desviat del tema principal, oi? Ho sento …

La raó perquè existeixen aquells rumors (sobre els problemes dels meus companys) és per culpa de la meva tieta (tutora  legal ja que els meus pares van morir quan tenia tretze anys). Ella és la psicòloga de l’institut, i quan anava a quart de l’ESO, la meva tieta tenir un problema amb un noi, em va demanar ajuda perquè teníem la mateixa edat. Aquella conversa li va anar bé, perquè va aconseguir ajudar el noi a partir del que jo li vaig dir, i per això des de llavors em demana consell

Després d’Educació Física, tocava Castellà.

Mentre me n’hi anava, de sobte es va escoltar uns sanglots.

Llavors vaig veure a una nena, suposo que era de primer. M’hi vaig acostar, i ella es va espantar quan va sentir la meva mà en l’espatlla. Em va observar espantada i avergonyida. Amb molta cura i afecte li vaig preguntar què li passava, i com que estava nerviosa, la vaig dirigir a l’aula dels castigats perquè estava buida.

  • Em diràs què et passa; prometo que no li diré a ningú.
  • Com t’ho explicaré si no et conec?
  • Diuen que és millor parlar amb un desconegut que amb un conegut.
  • No ho sé…
  • La meva tieta és psicòloga. Vols parlar-hi?
  • Això no et fa psicòleg a tu …
  • No, però és millor que res. Què et sembla si et pregunto, i tu tan sols respons amb un sí o no?
  • Seguiràs insistint-hi?
  • Sí.
  • Està bé, pregunta.
  • El problema és a casa?
  • Llavors és “bullying”?
  •  No?
  • A veure, explica com ha estar el teu dia?
  • Normal?
  • Saps que la majoria dels nens o nenes de la teva edat pensen que el bullying és solament quan reps cops o fan malament algun objecte teu.
  • I no és així?
  • No, el que es considera bullying és quan una tercera persona et fa mal físicament i mentalment, és a dir una cosa tan senzilla com que et diguin  “fea” diàriament és bullying.
  • Per què? Si només és una paraula.
  • Perquè et fa mal.
  • Oh!
  • Llavors qui és?
  • Qui és qui?
  • La que et diu paraules que et fan mal.
  • La meva amiga.
  • Per què no li dius el que et passa?
  • I si no m’entén?
  • Segur que t’entén. A més, com vols que ho sàpiga si no li ho dius?
  • Suposo que tens raó.
  • La tinc. Me’n vaig, que arribo tard a classe.
  • Adéu, i gràcies.
  • De res.

 

 

 

 

 

 

1 comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>