Escrit per Iván Arroyo
Entrevistem la professora Nancy Rodrigo que ens explica que l’almirall Cristòfor Colom va morir amb la idea que va arribar a l’Índia. Fins i tot quan era a Cuba, es pensava que era al Japó.
També ens relata que els països dominats per la corona espanyola comencen ara a reflexionar sobre el genocidi que van patir, perquè van perdre llibertat, cultura, salut, territori, ho van perdre tot, va ser un impacte total.
Iván: Quina és la teva opinió sobre l’almirall Colom i Amèrica. Va ser un descobriment o un genocidi?
Nancy: A partir de l’arribada de l’almirall Colom a Amèrica, va haver-hi molts descobriments: es va descobrir el territori, es va explotar tot el territori. La gestió d’aquesta explotació va acabar derivant en un genocidi, per tant van ser les dues coses.
Iván: Per què encara Espanya celebra el 12 d’octubre?
Nancy: Aquesta celebració és un fet recent; tan recent com del segle XIX. Abans no se celebrava. Si es va descobrir l’any 1492, fins al segle XIX no hi havia una data de celebració. A partir del XIX, amb tot el tema dels nacionalismes, se li dóna força a una entitat hispànica i es vol donar com un caràcter a una Espanya, que havia estat un gran imperi. És clar, quan pensem en un gran imperi, sempre ens topem amb els reis catòlics Isabel i Ferran, durant el regnat dels quals hi va haver el descobriment d’Amèrica i l’adquisició i gestió d’aquestes terres per part d’Espanya.
Iván: Com va sorgir, doncs, la idea de celebrar el 12 d’octubre?
Van passar dos fet. Primer: hi va haver uns intel·lectuals que van iniciar aquesta idea de donar-li aquest sentiment. Segon: des d’Amèrica va ser el moment en què es va fer el lligam entre Amèrica i Europa i, per tant, va ser com la unió de dos mons. A partir d’això, va començar com una unió de dos mons i va acabar derivant cap a una festa nacional espanyola, la festa nacional d’Espanya. I per això ho continuem celebrant amb la democràcia. Amb el dictador general Franco, durant la seva dictadura, també se celebrava el 12 d’octubre, que li deien “el día de las razas”. Del “Día de las razas” ha derivat com el dia de la festa nacional, amb una desfilada militar inclosa, amb una cabra que també hi desfila vestit de militar.
Cal recordar també que el 12 d’octubre també és una festa per a altres països que van ser de la corona espanyola. Xile, Argentina, Mèxic, Califòrnia també celebren aquest dia, però ara ho estan canviant com una festa per explicar què va passar el 12 d’octubre, fer com una mica de reflexió des del punt de vista d’un genocidi.
Iván: Com va influir culturalment el descobriment de Colom a Espanya?
Nancy: Culturalment tinc els meus dubtes; va influir sobretot l econòmicament i políticament, perquè a partir d’aquell moment es va convertir en una de les grans potències. Econòmicament va ajudar molt que es convertís en una de les grans potències europees. I culturalment no serà fins molt més tard. Ah!, una reflexió, com que nosaltres consideràvem els americans com un objecte, qui va intentar canviar-ho va ser el frare Bartolomé De Las Casas, que va escriure sobre els indígenes de les Amèriques, i va explicar que tenien una llengua, una religió, unes creences diferents a les nostres. Així doncs, el canvi cultural va ser molt després, perquè abans no es consideraven ni tan sols que fossin persones. Per això, el que va passar a Amèrica va ser un genocidi.
Iván: Com els va influir als indígenes l’arribada de Colom?
Nancy: Els va influir molt culturalment. No va ser a partir de Colom, sinó a partir dels conqueridors, els indígenes van començar a veure l’home blanc com el que serem, els seus exterminadors, tant de la seva cultura i del que havien conegut fins al moment, com també de la pròpia persona.
Van perdre llibertat, cultura, salut, territori, ho van perdre tot, va ser un impacte total. Fins al punt que nosaltres portàvem allà malalties que ells no havien tingut ni haguessin tingut. Els vam portar una sèrie de malalties que els va provocar la mort. A part també van fer-los per explotar-los per treure l’or i la plata de les mines. És a dir, els vam fer treballar als camps per fer nous cultius o per exportar un nou cultiu, els cultius massius. Vull dir que per a ells serà un impacte tan gran, que ja no tornaran a ser els mateixos.
Iván: Quina diferència hi va haver entre les conquestes de l’Amèrica del Nord i la del Sud?
N’hi va haver molta. S’ha de diferenciar entre els espanyols que van anar a Sud-Amèrica juntament amb els portuguesos, i l’Amèrica del Nord, que va ser explotada, conquerida per anglesos, francesos i holandesos. A Amèrica del Sud hi va haver un mestissatge, una fusió de cultures entre indígenes i nosaltres, però a Amèrica del Nord van fer un extermini total, hi van quedar molt pocs del país.
Iván: Quin era l’objectiu de Cristòfor Colom amb aquesta travessa?
Nancy: En primer lloc, Colom va tenir molts problemes per aconseguir els diners per fer-la. Després va tenir dificultats per aconseguir les naus i, en tercer lloc, li va costar molt trobar tripulants. Ell no tenia reputació com a mariner i no va ser fins que els comerciants i germans Pinzón es van posar al capdavant, (Colom els va prometre riqueses), que l’almirall va aconseguir tripulació: va tenir molts homes, els diners i les caravel·les.
Finalment, hi va haver discussions sobre si Colom va arribar a Amèrica o a l’Índia. Ell volia una ruta alternativa a l’Índia que no fos al voltant d’Àfrica; partia de la idea que el planeta era rodó i volia fer una ruta directa a l’Índia. Per això quan van arribar a les Bahames, van anomenar els habitants d’allà com a “indis .Per això els coneixem com a indis perquè en realitat, ells pensaven que acabaven d’arribar a l’Índia. Colom va morir amb la idea que va arribar a l’Índia, de fet quan arriben a Cuba, es pensen que són al Japó. De fet, l’almirall Colom va morir amb la idea que havia arribat a unes illes molt properes a Àsia; després es va demostrar que era tot un continent, però ell no en va ser conscient mai.
