Viatge a Irlanda o com fer immersió en anglès amb bona companyia

Quaranta alumnes de 1r de Batxillerat van marxar, dimecres 24 d’abril a les 9 am, cap a Irlanda. La frase és literal però hi ha mil i una anècdotes entrellaçades, que us revelem una per una.

A l'estació de Vilanova i la Geltrú

 

La primera va passar a l’estació mateix de Vilanova i la Geltrú, on els alumnes van quedar amb les professores acomponyants.

-Tinc una trucada del Jan Bel al mòbil que diu que ha anat a classe a les 8.00 am, i llavors s’ha adonat que era avui quan marxàvem a Irlanda. Diu que vindrà directament a l’aeroport -explicava l’Alejandro Gullón de la Fuente.

A l’aeroport ens esperava el Jan, que va arribar amb cotxe amb la seva família una hora abans que els 39 alumnes i les dues professores (amb tren i bus d’enllaç a la terminal 1). La badada, l’oblit, tenia una bona explicació, comprensiva, i la història va quedar aquí.

Però el dia just començava quan a l’aeroport les professores recordaven les normes per passar els controls policials. Res de líquids, cap pot de més de 100 ml a la maleta, perquè els controls policials els requisarien.

-De veritat? Què faig amb les colònies i els sabons que hi he portat? -preguntava el Constantín.

La resposta va ser: a la paperera. Però, afortunadament, la colònia es va salvar perquè era un pot de 75 ml.

Als controls policials, van arribar les següents anècdotes del dia. La Nebraska va estar a punt de perdre el DNI, perquè li va caure sense adonar-se a sota de la catifa transportadora de maletes. I un pot de laca, de 200 ml!, intentava saltar-se l’escàner (i mira que l’alumne estava ben advertit!). El policia el va llançar amb plaer dins d’un contenidor enorme.

-A Gort, on em podré comprar laca? -va preguntar l’alumne tan bon punt es va reunir amb les professores.

Ja se sap, l’estètica és l’estètica.

Repassades les anècdotes, saltem a Dublín després d’un viatge plàcid amb avió.

Dos guies van dividir el grup d’alumnes per la meitat per portar-los als monuments més importants del centre de la ciutat. Malgrat la pluja incessant, que va fer que els paraigües fossin la compra més desitjada dels alumnes, va ser una excursió d’hora i mitja ben interessant. Amb uns guies que van resumir de meravella la història i els costums de la ciutat i del país.

-Sabeu quin és el color nacional del país? -preguntava un dels guies als alumnes?

-El verd -responien els alumnes.

-No. El verd és un dels colors de la nostra bandera, però no és el nostre color nacional, perquè l’és el blau. Sí, el blau -els explicava el guia en un anglès precís i exacte.

Després del tomb moll per Dublín, el viatge final era arribar a Gort amb bus, el mateix que havia recollit la tripulació de l’institut Baix a mar a l’aeroport de Dublín.

Van ser dues hores i quinze minuts que alguns alumnes haurien volgut escurçar però que d’altres van aprofitar per cantar mil i una cançons i per fer jocs i endevinalles.

Finalment, a les 21.00 pm arribàvem a l’entrada de l’institut de Gort, on totes les famílies, dins del seu cotxe, refugiats de la pluja, incessant (ho repetim), els esperaven.

Van ser moments de nervis, perquè els alumnes, agrupats en dos i en algun cas en tres, es preguntaven “amb qui ens tocarà?”, “quina serà la meva nova família”, “com serà la família”.

A l’endemà, dijous 25 d’abril, a les 9.00 am, les famílies acollidores portaven els alumnes a la porta de l’institut, on a poc a poc es van anar retrobant amb els companys, amb les professores i amb els nous professors anglesos, el Liam i el Mark.

-Tenim una casa enorme! -explicaven l’Arian i l’Albert Ferrer.

-No és el nostre cas -responia la Teresa.

-Ens van preparar pasta a la carbonara amb pa d’all -continuava dient l’Arian, que insistia que el pa era boníssim.

-A nosaltres ens van preparar pizzes! -deien uns altres.

-A nosaltres, verdures -deia el David.

El dimecres 25 d'abril, a les 9.15 am, just abans de començar les classes de gramàtica en anglès

 

A les 9.30 am començaven les classes en anglès. Dinàmiques, engrescadores, amb alumnes voluntaris que s’oferien per repetir la gramàtica que el professor havia explicat i amb experiències de converses reals de carrer, perquè a les 11.45h sortien de l’escola perquè els alumnes havien de fer un qüestionari, prèviament preparat a classe, a la població de Gort.

A la primera classe, el professor, en Liam, es va aprendre en 10 minuts els noms de tots els alumnes

 

A les 13h, els alumnes es retrobaven de nou a l’institut. Explicaven la millor resposta que havien aconseguit, i tot seguit començaven a dinar.

A les 15h, començava l’activitat de tarda: el futbol gaèlic, en un camp de futbol adjacent a l’escola.

Els alumnes de seguida van entendre les normes de funcionament [vegeu-los a dalt i a baix], i l’activitat va fer que tot el grup hi jugués. I en aquesta última frase també hi ha una anècdota afegida: just abans de començar el joc hi va haver un accident. Les ulleres del Roger van caure al terra i es van trencar. Per la meitat. Clinc-clinc.

-M’hi veig de lluny però les necessito per veure-hi de prop -explicava el Roger.

 

Demà continuarem, però avancem que l’anècdota de les ulleres tindrà un bon final perquè la família acollidora va decidir anar a Galway per arreglar-les (és a dir, comprar un muntura nova), fet que no havien aconseguit ni les dues professores ni el mateix alumne en una ruta àrdua per Gort per l’única òptica existent i les dues farmàcies (que també hi tenien ulleres).

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>