“Vaig pagar-me els estudis universitaris treballant al telèfon 112” (Entrevista a la mare de l’alumne Pol Montesinos Solé, de 3r C)

Els alumnes de 3r C entrevisten Eva Solé Villarroya (44 anys), mare de l’alumne Pol Montesinos Solé

Escrit per Natàlia Donoso

Eva Solé Villarroya (44 anys), nascuda a Barcelona, ens explica a classe en què consisteix la seva feina, i ens relata anècdotes importants de la seva vida. Li preguntem especialment sobre com és el seu fill, el nostre company de classe, en Pol Montesinos, a casa.

 

Natàlia: El Pol ens ha explicat que treballes en un hotel. Pots explicar-nos quin és?

Eva: Treballo des de fa 14 anys a l’Hotel Dolce Sitges; abans vaig fer-ho en un gran hotel de Barcelona, anomenat Juan Carlos Primero.

N: En què consisteix la teva feina?

E: M’encarrego de la part d’administració de l’hotel, concretament soc auditora d’ingressos, tasca que consisteix a verificar tots els ingressos que es realitzen en els punts de venda i l’àrea de recepció, registrar tota la informació per realitzar un tancament final del dia, auditar que els talls de caixa s’hagin realitzat correctament i també separar, supervisar i quadrar els xecs de consum de compte casa.

L'Eva Solé amb el seu fill Pol, en una foto del 2018, al camp de la Real Sociedad 


N: Quants idiomes parles?

E: Català, castellà, anglès i francès.

N: Quins estudis són els necessaris per treballar en el teu ofici?

E: Vaig estudiar Turisme i Gestió Hotelera, i em vaig quedar en un segon grau de ciències ambientals. Els dos graus els vaig fer a Barcelona.

N: Quin és el teu grau de satisfacció treballant en aquest treball?

E: Personalment estic molt satisfeta de la meva feina; m’agrada i sobretot em diverteixo moltíssim.

N: Quina era la teva feina en què somiaves quan eres petita?

E: Mai mai no m’havia imaginat treballar en un hotel, ja que el meu principal objectiu era curar el medi ambient. Vull dir fer tasques per millorar el món en què vivim.

L'Eva Solé, amb els seus fills Pol i Jordi Montesinos

 

N: Quina va ser la teva primera feina?

E: Va ser en el centre d’emergències, concretament agafant trucades al 112. Vaig treballar-hi amb la finalitat de poder pagar-me els estudis universitaris.

N: T’has plantejat mai canviar aquesta feina que ens has explicat?

E: No, no ho he fet, però sí m’agradaria fer un canvi de departament dins de l’hotel, és a dir voldria passar de ser auditora d’ingressos a ser la cap del personal de neteja.

N: Ha afectat molt la pandèmia del coronavirus a la teva feina?

E: La veritat és que la pandèmia hi ha afectat força, perquè hem estat tres mesos tancats, i actualment hi seguim. Pensem tornar a reincorporar-nos a l’abril. D’altra banda, al febrer [un mes abans del primer confinament, que va ser el 14 de març], l’hotel va invertir més de 15 milions d’euros en reformes, de manera que podem dir que enguany hi ha hagut moltes despeses i pocs ingressos, fet que comporta que part dels treballadors fem la meitat o menys de la meitat de la nostra jornada laboral. En el meu cas, jo treballo un 30% de la meva jornada.

N: Quines són les característiques principals de l’Hotel Dolce Sitges?

E: L’Hotel Dolce Sitges és un gran hotel, de 5 estrelles, que consta de quatre piscines exteriors, cinc restaurants diferents, dues-centes seixanta-tres habitacions i, a més a més, té un spa i un gimnàs.

N: Quines diferències hi ha entre l’Hotel Joan Carles 1r de Barcelona, en què havies treballat, i l’Hotel Dolce Sitges?

E: L’Hotel Juan Carlos Primero era un hotel de luxe, de 5 estrelles plus, al qual venien molta gent famosa. Hi vaig tenir l’oportunitat de conèixer els Reis. L’Hotel Dolce de Sitges té cinc estrelles, i té l’avantatge que és molt a prop de casa, per tant puc passar més temps amb la meva família.

N: Què distingeix l’Hotel Dolce Sitges respecte dels altres que hi ha a la població?

E: L’Hotel Dolce Sitges és un hotel de conferències, que està localitzat en un lloc amb vistes extraordinàries i està a la banda de la zona del golf de Sitges.

N: Quins estrangers sacostumen a visitar més l’hotel?

E: En primer lloc, vénen els americans, després els anglesos i, finalment, els francesos.

N: Pots explicar-nos què és l’ERTO? Tu et trobes en aquesta situació?

E: Sí, m’hi trobo. L’ERTO significa Expedient de Regulació d’Ocupació Temporal i és aquella mesura presa per les empreses quan, per motius justificats, decideix suspendre o reduir temporalment els contractes dels seus treballadors. Això vol dir que els treballadorts, de manera temporal, o bé deixen de treballar-hi o bé hi treballen menys hores.

N: Quines aficions tens actualment?

E: No en tinc cap de fixa, però m’agrada molt llegir i sobretot passejar els meus tres gossos; tinc un Rottweiler i dos Jacks Russell.

N: Fas o practiques cap esport?

E: No, perquè no m’agraden, a part pateixo asma. Però he de dir que les passejades amb els gossos ja me les prenc com una activitat física.

N: Tens cap por que ens puguis explicar?

E: Una de les meves pors és viatjar amb avió, ja que ho passo molt malament. Tot i així, he viatjat molt en avió a causa dels partits de futbol del meu fill Pol. No m’hi he acostumat mai i no puc aconseguir relaxar-me quan hi estem viatjant. Ara bé, us dic que no m’he perdut mai cap partit del Pol.

N: Penses que de jove hauries d’haver fet res que no vas fer?

E: La veritat és que sí, en aquest cas em penedeixo de no haver viscut un any a l’estranger.

N: Quan et vas treure el carnet de cotxe?

E: El carnet de conduir me’l vaig treure als 21 anys, i el procés de l’autoescola, el vaig pagar jo amb els meus propis diners.

N: Quines són les teves preferències musicals?

E: M’agrada molt la música. Tots els estils, els escolto. Destaco el grup Estopa, per exemple. Malgrat això, no suporto la música que escolta el Pol, el reggaeton. Penso que té un vocabulari vulgar.

N: Mires sèries o pel·lícules? I quines?

E: Sí, ara estic mirant una sèrie de Netflix anomenada “Outlander”, i a la nit acostumo a mirar pel·lícules de por amb la meva família. Als meus dos fills els entusiasma aquest gènere.

N: Què destaques de Vilanova i la Geltrú

E: És una ciutat que compleix totes les meves necessitats per poder viure-hi adequadament. Té mar, tranquil·litat, les mides són abastables. Hi ha tranquil·litat.

N: Com és el teu fill Pol a casa?

E: És bo, col·labora en les tasques domèstiques, ajuda a parar i desparar taula. De vegades prepara algun plat. També he de dir que és força descuidat amb les seves coses, és a dir, no ordena la seva habitació, no col·loca bé la seva roba… Però, malgrat tot, té molt bon comportament.

N: Com és la relació dels dos germans?

E: Per començar, us dic que el gran, en Jordi, té 17 anys, i el Pol, ja ho sabeu, 14.  Tenen una relació molt bona, però hi ha vegades que es porten molt malament, perquè comparteixen molt de temps junts i tenen molts gustos iguals, com per exemple als dos els agrada moltíssim el futbol, mirar pel·lícules…

N: Per acabar, podem preguntar-te on vas conèixer el teu marit?

E: A la població de l’Escala, a la Costa Brava, i concretament jugant al futbolí. Jo tenia 18 anys.

N: Moltes gràcies per respondre’ns totes les preguntes.

E: A vosaltres. Molt bona feina.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>