Escrit per l’alumna de 1r de Batxillerat Anouk Gallardet
UNA ESTRUCTURA
Quan jo era un home jove
vaig construir una cúpula de ferro.
Fa uns mesos que la van enderrocar.
Vista des d’on s’acaba, la vida és absurda.
Però el sentit li arriba del perdó.
Cada vegada penso més sovint
en el perdó. Ja visc a la seva ombra.
Perdó per una cúpula de ferro.
Perdó per als que l’hagin destruït.
Una estructura és un poema del poeta contemporani Joan Margarit. El text que he escollit forma part de l’obra de l’autor Els primers freds (2004).
Segons el meu parer, aquest poema defineix un sentiment o un estat d’ànim durant un temps concret de la vida de l’autor en el qual no hi veia sortida, i per això es tancava dins d’una estructura. Penso que la idea que vol transmetre és força clara i nítida, i ho considero un gran esforç perquè no és fàcil transmetre un sentiment tan íntim i expressar-lo a través d’una metàfora arquitectònica.
L’objectiu de l’autor és simplement explicar-nos com se sentia en un moment de la seva vida, i entenc que va ser un moment difícil, trist i complicat, i per protegir-se’n, es va construir una estructura en la qual es trobava sol, i tampoc no hi deixava entrar a ningú. Amb el pas del temps, s’adona que va ser un error i, per això, en demana disculpes.
Per aquesta expressió tan senzilla, em declaro fan del poeta Joan Margarit, que aconsegueix commoure’ns i alhora que hi empatitzem. Ara bé, el que més em crida l’atenció del poeta és que escriu amb humilitat.
