Escrit per l'alumna de 1r de Batxillerat Violeta Martínez
El primer que veig cada matí són els petits forats de la persiana que deixen entrar la llum dels raigs del Sol. Un avantatge de la meva finestra és la gran quantitat de llum que deixa passar, ja que està col·locada d’una manera que fa que gairebé tot el dia rebi claror. Aquest fet és bo a l’hivern, però a l’estiu, en canvi, és insuportable.
Si faig una primera mirada ràpida, contemplo un pati interior ple de balcons i terrasses que pertanyen a altres edificis vells, pintats de colors calids i també blancs. Això és perquè la meva habitació dona a una part interior, un celobert.
Personalment penso que aquest paisatge m’és molt acollidor, perquè es veu vida de totes les formes. Des de criatures molt petites al pati de la llar d’infants que hi ha al barri fins a famílies reunides a la terrassa per dinar o simplement per parlar. L’ambient està pintat d’alegria gràcies als avis i àvies que són al balcó o als adolescents, que escoltaen música o fins i tot un home que sempre toca la guitarra els diumenges a la tarda.
D’altra banda, en contrast a aquest paisatge ple de persones, també observo el punt on el mar i el cel s’uneixen, de molt lluny. També contemplo el port i la seva plaça ampla i allargada, on sovint hi ha persones passejant el gos, gent passant l’estona o fins i tot sargidors de xarxes, asseguts. Ara bé, el que més veig en aquesta direcció, des de la meva finestra, són gavines.
He de destacar que des de la meva finestra he fet les millors fotos al cel ( m’agrada molt fotografiar el cel, la lluna, les estrelles) perquè cada dia veig perfectament com surt el Sol.
Finalment, el que més m’agrada de la meva finestra és que es puc veure el Far i la seva llanterna. Tot i que a molta gent no li agrada gens, a mi m’encanta veure com es cola la claredat de les tres llambregades, ara a mar i ara a terra, per les escletxes de la meva finestres entre la foscor de la nit.
LLa lluna, fotografiada des de la finestra de l’alumna Violeta Martínez
