Escrit per Violeta Martínez
Quan vaig fer els 16 anys em vaig emocionar, perquè em vaig adonar que podia començar a fer més coses, com per exemple entrar a concerts sense adults acompanyants, treballar, i encara un avantatge més important que els anteriors: als 16 anys pots ser premonitor.
Des dels 15 anys soc voluntària a l’Esplai Pessigolles de Cubelles.
Hi vaig començar anar com a nena fins que un dia em van oferir entrar en un grup on ens prepararien per ser monitors en un futur. Llavors tenia 14 anys, i des de sempre m’havia agradat la idea de poder arribar a formar part de l’equip de monitors, ja que sovint em deien que m’avenia amb els infants.
La Violeta Martínez, junta amb altres monitores de l'esplai Pessigolles de Cubelles
Aquell any vaig aprendre que per ser monitor no només cal ser divertit i que t’agradin els nens (que també) sinó que has de tenir una responsabilitat i compromís enormes. I a hores d’ara encara n’estic aprenent.
Molts cops em pregunten: “Per què perds els dissabtes a la tarda, si no et paguen?”. La meva resposta és que no només els dissabtes soc a l’Esplai, també hi vaig els divendres a la tarda per preparar les activitats de l’endemà i he d’estar atenta al grup per si hi ha més feines.
L’Esplai no és només el que passa de 16 a 19h les tardes dels dissabtes, també és un compromís constant.
Amb tot això no vull dir que és una feinada, sinó mostrar que si ho faig sense ser res (material) a canvi és perquè m’aporta moltíssim.
Les criatures ens paguen amb paraules, de vegades amb estima i d’altres ens ensenyen lliçons.
En el meu cas treballo amb els més petits (de 3 a 6 anys) i d’aquí n’he tret alguna anècdota interessant. Una de les que més em van sorprendre va ser quan vam preguntar “què era l’amor veritable per a ells” i un nen de 5 anys, el Blai, va respondre: “Es algo complicado y algunas cosas más”.
A mi em va semblar una resposta molt encertada, i, a més, que un nen pensi que l’amor veritable és una cosa complicada em fa pensar d’on ho ha après.
Una altra anècdota més recent va ser quan estàvem renyant-los perquè durant un “teatret” (mini representacions perquè ells entenguin el que volem treballar de manera més entenedora) no havien estat atents i havien faltat el respecte (també hi eren els més grans). Quan vam preguntar qui volia dir alguna cosa sobre el que havia passat, el Marc, un nen de 4 anys, va aixecar la mài i va dir: “Jo crec que els que es porten malament tenen una febre de faltar el respecte, i això ho porten des de casa”.
Que un nen tan petit parli d’aquesta manera, em fa sentir orgullosa, de la reflexió. Tot i que s’expressen a la seva manera, diuen grans veritats i m’alegro de ser-hi per escoltar-les.
Finalment, el més bonic és el seu agraïment, moltes de les abraçades més sinceres me les han donat a l’esplai. Per això, amb aquest article, vull animar-vos a començar un curs de premonitors, que us permetrà descobrir una realitat ben interessant i sobretot crear vincles amb persones que poden arribar a ser molt importants.
