“Quan comprem una peça de roba feta a la Xina o l’Índia, també contribuïm a l’explotació laboral”

Escrit per Marta Martín, alumna de 2n de Batxillerat

La deslocalització a països de baix cost i les operacions per pagar els mínims impostos són dos fenòmens que, durant els darrers anys, han permès enriquir-se encara més als grans empresaris.

Amancio Ortega, l’home més ric del món segons la revista “Forbes”, ha fet la seva fortuna amb el negoci de la roba. Va començar venent bates d’estar per casa a Galícia i ara té un imperi tèxtil, amb diverses marques.

Resulta difícil entendre que una activitat tan senzilla -que no és de luxe-, i amb relativament poc marge de benefici, com és la fabricació de roba, pugui resultar tan enriquidora. Encara que existeixen múltiples factors per a l’èxit d’aquesta empresa, és evident que n’hi ha dos de molt importants: la fabricació de les peces de roba a països on els salaris són més baixos, i la instal·lació de les seus de les empreses a paradisos fiscals o països amb poca pressió fiscal.

Aquests dos fenòmens, cada cop més normalitzats i utilitzats pels grans empresaris, són una clara mostra de fins a quin punt arriba la seva insolidaritat i avarícia.

Tot i així, nosaltres, com a consumidors, hem de ser conscients que quan comprem aquests productes barats, -fabricats a la Xina o l’Índia, per exemple-, no solament estem contribuint a l’enriquiment d’Amancio Ortega, sinó també a l’explotació laboral que pateixen els treballadors en aquests països. Dones, homes i nens treballen fabricant roba sota unes pèssimes condicions laborals, amb salaris molt baixos, jornades laborals molt llargues i escasses mesures de seguretat. Al mateix temps, estem impedint que aquests països es puguin desenvolupar i sortir de la pobresa, i estem creant un món cada cop més desigual, on dia rere dia els rics són més rics i els pobres més pobres.

Mentre no hi hagi una revolució social que obligui a millorar les condicions laborals i els salaris en aquests països, i els consumidors del primer món no deixem de comprar aquests productes, que són fruit de l’explotació laboral, no acabarem amb aquesta injustícia.

Per altra banda, els governs tampoc no poden permetre que les grans empreses traslladin les seves seus a altres països per pagar menys impostos, ja que això és una falta de solidaritat amb tota la població.