L’any que acaba és un bon moment per fer balanç del que hem fet. Alguns alumnes de l’institut Baix a mar han redactat poemes a partir d’una primera part que era igual per a tothom (les dues primeres estrofes).
Hem triat alguns dels poemes redactats i recitats a classe pels alumnes de 1r de Batxillerat.
1)
L'alumna Paula Moll
Què hem après en el 2020?
Hem après a estimar-nos sense abraçar-nos.
Hem somiat a apagar despertadors.
Hem viscut de l’enyorança per llevar-nos.
Hem cuinat per no poder tocar-nos el dors.
Hem après a mastegar paciència.
Hem fet camins de la nostra utopia.
Hem parlat entre vidres amb alegria.
Hem salvat amb pinces l’economia.
Hem dormit amb l’esperança que tot hauria acabat
Hem patit totes les nits pel Batxillerat.
Hem agraït tot i tenir el cor trencat.
Hem seguit endavant encara que hem plorat.
Hem necessitat suport i no l’hem trobat.
Hem intentat copiar però ens han enxampat.
Hem treballat de valent i ens hem engoixa.t
Hem viscut una pandèmia i ens ha matat.
Olívia Calvo, Irene Martínez i Paula Moll (a la foto, a dalt, la Irene)
2)
Què hem après?
Hem après a estimar-nos sense abraçar-nos.
Hem somiat a apagar despertadors.
Hem viscut de l’enyorança per llevar-nos.
Hem cuinat per no poder tocar-nos el dors.
Hem après a mastegar paciència.
Hem fet camins de la nostra utopia.
Hem parlat entre vidres amb alegria.
Hem salvat amb pinces l’economia.
Àlex Chamorro. Daniel Martínez (a dalt, al principi del poema). Juan Carlos Temes (a baix, Juan Carlos Temes).
3)
Hem après a estimar-nos sense abraçar-nos.
Hem somiat a apagar despertadors.
Hem viscut de l’enyorança per llevar-nos.
Hem cuinat per no poder tocar-nos el dors.
Hem après a mastegar paciència.
Hem fet camins de la nostra utopia.
Hem parlat entre vidres amb alegria.
Hem salvat amb pinces l’economia.
Hem après a conviure en temps de pandèmia.
Hem après a estimar-nos sense abraçar-nos.
Hem somiat a apagar despertadors.
Hem viscut de l’enyorança per llevar-nos.
Hem cuinat per no poder tocar-nos el dors.
Hem après a mastegar paciència.
Hem fet camins de la nostra utopia.
Hem parlat entre vidres amb alegria.
Hem salvat amb pinces l’economia.
Hem après a no dependre del cafè.
Hem après que tothom perd també.
Hem pogut veure qui se’n va i qui ve.
Hem vist que tot no es pot fer bé.
Hem vist que trobar a faltar de vegades és bo.
Hem sabut quan demanar perdó i quan no.
Hem après que no sempre ets el guanyador.
Hem après a aprendre, i això és el millor.
Aitor Fernández (a baix)
