Escrit per Max Amell
L'alumne Max Amell (el segon, per la dreta de la imatge), al costat dels seus companys, al pont del Diable de Tàrraco
Tàrraco, la ciutat romana que es conserva en la ciutat de Tarragona actual, va ser molt important perquè a principis de l’Imperi romà, és a dir al 27 aC, quan Avgvst es va autoproclamar emperador, hi va haver moltes campanyes bèl·liques que van tenir lloc al nord d’Hispània. Aquest fet va crear que aquell territori del llevant mediterrani creixés de manera exponencial, perquè era el camí de pas per als soldats que anaven a conquerir el nord de la península.
Avgvst, que va ser el primer emperador de Roma, es va enamorar de Tàrraco. Fins i tot hi va viure un temps de la seva carrera. Tant és així, que l’anomena capital provincial de la província tarraconensis. Gràcies a aquests fets, Tàrraco va anar adquirint importància. Es va convertir en la porta marítima d’Hispània per als romans.
Aquesta informació, la sabem gràcies als indicis i als vestigis que han perdurat al llarg del temps. Per exemple, el fet que Tàrraco tingués més de vint-i-cinc pedreres per extreure la pedra de construcció dels edificis fa entendre la magnitud de la ciutat. També és el cas de les restes arqueològiques, que ens mostrn que l’actual capital del Tarragonès tenia un fòrum provincial, una distinció que només es donava a les capitals provincials.
A part de les restes físiques observables que ens demostren la importància de Tàrraco, també hi ha l’herència cultural i història que ens han deixat els romans. La llengua amb la qual estic escrivint ara és una evolució del llatí que ens van portar els romans a la península. Les nostres paraules provenen etimològicament del llatí clàssic.
Per acabar, la importància de Tàrraco no és només per l’antiguitat de les ruïnes que s’hi conserven, també és cabdal la Tarragona actual, que investiga, busca i conserva un llegat històric del quals tots els catalans d’avui formen part.
“La importància de Tàrraco”
Escrit per Hannah Calafell
Tàrraco ha estat molt important durant la història de la humanitat. Sense els romans no seríem aquí, així que els hem d’agrair els costums, els seu coneixement, la llengua. Tot plegat són aspectes que han marcat la nostra personalitat com a societat.
En primer lloc, cal destacar les restes arqueològiques que es conserven a la ciutat de Tarragona. Des del pont del Diable, als afores de la ciutat, fins a l’amfiteatre, on es feien les lluites de gladiadors, les caceres de feres i les condemnes de mort. Malgrat que la majoria d’edificis no s’han pogut conservar, en coneixem la història gràcies als gravats i escrits de l’època.
També s’ha de tenir en compte que els romans van fer grans avenços tecnològics, i van fer grans aportacions al món de la construcció. Van desenvolupar tècniques de transport per portar objectes com les pedres de les pedreres dels afores de la ciutat, que s’utilitzaven per construir edificis. I alhora van crear obres d’enginyeria molt complexes (aqüeductes) per fer arribar aigua.
A continuació, cal destacar que molts dels costums que tenien eren semblants als d’avui en dia. La seva manera de pensar, tot i ser fa milers d’anys, no era tan diferent a la nostra. Podríem pensar que les jerarquies romanes, amb les seves mostres de poder, no tenen correlació actual, però avui en dia indrectament segueixen estant presents per tot el món, com també les desigualtats socials. A part d’aquest fet, els romans prioritzaven la cultura i l’espectacle, dues activitats que valoro, perquè tothom té dret de gaudir de la cultura.
Finalment, cal esmentar la llengua. Si no fos per Tàrraco, i la invasió romana és clar, no parlaríem el Català. La nostra llengua va néixer com a fruit de l’evolució del llatí parlat, i gràcies a aquest fet, i també als escrits que ens van deixar, hem pogut evolucionar i crear la nostra pròpia cultura.
En conclusió, he de dir que la nosta visita a Tàrraco m’ha marcat molt; m’ha fet reflexionar sobre la història de Catalunya, i m’he adonat de molts aspectes històrics que abans no tenia en compte.
Segurament la part de la visita que més em va impactar, encara que no ho sembli, va ser la pedra esculpida, que es conserva a la paret d’una casa, dedicat a una dona. La seva parella la va fer escriure, la pedra, per recordar-la. Em va deixar impactada perquè em vaig posar en la pell d’aquella dona, una persona humana que va existir en aquella època, tan i tan llunyana. Aquesta dona tenia sentiments, reflexionava, tenia una visió del que era el món, i aquest fet em va fer veure que cada ésser humà és una part molt petita d’un conjunt enorme que és la Història.
No conèixer la Història ens porta a la ignòrancia, i és la causa que provoca que molts intentin tornar a cometre els mateixos errors. Justament hem de saber el que vam fer bé i malament per intentar fer-ho millor i poder evolucionar com a societat. El futur és a les nostres mans, però per aconseguir un futur digne hem d’indagar en el passat, i Tàrraco és una part molt important.
