Per què m’ha agradat llegir “A fer punyetes”, de l’escriptor Llorenç Capdevila (article d’opinió de l’alumne Aleix Calderon)

Escrit per Aleix Calderon

Comencem per l’inici del llibre. El narrador ens diu que l’institut havia estat destrossat a la nit i a la façana hi posava una frase insultant, molt insultant. Al principi de tot, el protagonista, l’Eduard, començava amb la seva colla d’amics, que es reunien tots a l’espai anomenat el Lokal, el magatzem de l’avi d’un de la colla, i això va ser així durant un temps.

Uns dies més tard, il’Eduard es va trobar amb l’Albert, un noi que era amic seu de la Primària, però amb el pas del temps havien deixat d’anar junts. Quan es retroben, reprenen l’amistat que havien tingut. Just llavors és quan l’Eduard comença a allunyar-se del grup que tenia a l’institut. I és just en aquest punt també quan l’Eduard comença a tenir els conflictes amb la colla d’amics que havia tingut fins llavors.


En segon lloc, explico com són les colles d’amics de l’Eduard, el protagonista.  En té dues. La del Lokal i la de l’Albert, que va amb el Kevin i d’altres. És aquí quan perd els amics de la colla del Lokal, ja que un dia hi ha una baralla entre les dues colles. En aquest moment ha de decidir si ajudarà els seus amics que coneix de l’ESO i ha estat amb ells fins ara o els seus amics que ha tornat a prendre contacte i a parlar amb ells però que només li uneix el fet d’anar-se’n de festa o a beure unes birres.

Hi ha un moment que l’Eduard es queda sense amics, perquè la colla de l’institut creu que ja no vol anar amb ells, i perquè els nous amics (els que coneixia de Primària)  l’obliguen a robar les claus del gimnàs per entrar al despatx del director i destrossar-ho tot. L’Eduard ho va acceptar en un primer moment, però s’ho replanteja i al final decideix no fer-ho. I quan diu que no, quan no ho fa, és quan es queda també sense la segona colla d’amics.

En tercer lloc, podem deduir que també es queda sense amics per com es comporta a casa. Crida a la seva mare, perquè ella sap que va per un mal camí. Això no obstant, l’Eduard no ho vol admetre així que la crida perquè el deixi en pau. Després tracta d’una manera desagradable al seu germà. Tot això pot haver succeït a partir de la mort del pare, que sabem que ha passat perquè al principi del llibre, en la descripció del personatge, el narrador ho explica. El seu pare va morir a causa d’un càncer. Malgrat tot el que va lluitar, finalment no va poder més. Aquesta pot ser una de les raons per les quals es comporta així.

En conclusió, l’Eduard, el protagonista del llibre “A fer punyetes”, va fer una mala decisió quan va decidir canviar de colla, ja que en algun moment de la seva vida hauria d’haver escollit amb qui anar, i no deixar-se portar per altres influències. Per sort, hi ha amics que el coneixen bé, com la Núria, que insisteixen que torni al Lokal, l’espai on sempre es reunien els amics de la colla de l’institut. I aquest final, que arriba amb la frase de la Núria, apunta un bon final, perquè ens imaginem que segurament reprendrà les amistats de sempre. I de pas haurà après qui és un bon amic i qui no.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>