Tot i que als adolescents no els acostuma a agradar la poesia, descriuré per què a mi sí, i per què a més la recomano sempre a les meves amistats.
Penso que la poesia transmet sentiments, i just aquest fet és el que m’atreu del gènere. Cal dir que és cert que hi ha altres gèneres narratius que també expressen emocions (com és el cas de les novel·les o les obres de teatre), però la poesia és més breu, i com a lector pots interpretar de mil maneres diferents el que l’autor et vol transmetre. Per tant, un mateix poema pot tenir mil i una interpretacions, perquè cada una dependrà de la lectura personal.
Per exemple, si jo escolto una cançó, que molt sovint la seva lletra està basada en poemes, puc sentir nostàlgia, mentre que una altra persona, alegria. És així perquè el diu un poema és tan abstracte, que es torna ambigu. Dit amb altres paraules, el més bonic de la poesia és que cadascú la fa seva.
Finalment, crec que, tot i que la majoria d’adolescents se sentin allunyat d’aquest gènere, als joves els agradaria més que a ningú, perquè som els que sentim les emocions més intensament. Per tot plegat, recomano a tots els joves del món que llegeixin poema.
Us escric un dels meus poemes preferits.
“Per no estimar-te”, del poeta Miquel Martí i Pol
Per no estimar-te estimaré la veu
d’allò que em diu tot el que tu no goses.
Per no marcir-les, he estimat només
el perfum de les roses.
Per no estimar-te oblidaré el neguit
i em faré una cançó amb l’alegria,
una cançó per dir-la cada nit
com qui diu una rara lletania.
Per no estimar-te, t’he estimat molt més
i ara dins meu tot és la teva crida.
Ni inquietud ni plany; tu, tu només
meravellosament emperesida.
Per a més informació
Si voleu llegir més poemes sobre el poeta Miquel Martí i Pol, i aprofundir també en la seva biografia, us recomanem aquesta app, que us podeu descarregar a mòbils i tauletes:
