Escrit per Marta Andreu
El fet de descriure un lloc, una persona, un indret o un paisatge resulta complicat a l’hora d’utilitzar certs recursos semàntics.
La veritat és que descriure la meva companya Aitana Jiménez és un repte en el bon sentit de la paraula.
L’Aitana té una fisonomia que lliga amb el seu cos. El seu front està relaxat sense cap mena de preocupacions i posseeix unes celles molt ben definides de color marró. Té els ulls de color cafè en els quals un podria perdre’s; les pestanyes són tan llargues, que acaricien les seves parpelles. El seu nas és allargat però compensat. Ressalten els seus pòmuls ben marcats. Té uns llavis sempre d’un color viu, que destaca la seva cernositat. I una barbeta petita. Fixant-me més en ella, he comprovat que el seu cabell llarg, castany i ondulat està acompanyat d’unes metxes californianes.
Té 16 anys, d’alçada mitjana amb la pell blanca com la neu, amb un cos proporcionat, ja que ella és esvelta i està dotada d’unes petites corbes que la fan atractiva. Acostuma a anar vestida a la moda i, a més, sap combinar les peces de roba a la perfecció. També cal dir que qualsevol color que es posi li queda bé.
No obstant això, fa res que per a mi era una desconeguda i amb el poc temps que ha transcorregut s’ha convertit en una bona companya. Pel que veig i sé d’ella, puc dir que és amable, que es preocupa pels altres sense esperar-ne res a canvi, que transmet bones vibracions un cop la coneixes, perquè és molt simpàtica i, alhora, un encant de persona.
Per acabar, he de dir que comparteixo algunes passions, com ara la d’escriure. Ens ajuda a expressar-nos i reflectir el que sentim. A més, he de dir que puc parlar amb ella de qualsevol tema d’interès. En resum, espero poder seguint coneixent-la perquè val la pena saber-ne més.
