Conte escrit, paràgraf a paràgraf, per l’alumnat: Pol Moreno, Lluc Martínez, Finn Duran, Paula Mestres, Arnau Esteve, Aina Salado i Alae Azimi
Era un estiu molt calorós, i en Ramon i la Maria havien decidit que era un dia ideal per anar a la platja i banyar-se. Eren molt bons amics, sempre s’entenien, i reien molt junts. Aquell dia a la platja, però, hi havia moltes onades i corrents marines (hi havia la bandera groga), així que podia ser una mica perillós banyar-nos.
—Ramon, no creus que seria una mica perillós?
—Maria, sí que ets avorrida.
—Doncs vinga ens n’anem a banyar.
Els dos no estaven gaire segurs de les conseqüències, però les ganes de remullar-se superaven la pot. De sobte van trobar una medalla platejada amb un mirall a la part inferior en la qual hi havia escrita una frase:
“Carpe diem”.
Cap dels dos joves sabien què volia dir les paraules en llatí. Per això es van plantejar la missió de descobrir-ne el significat. Van començar a buscar per internet i a llibre dels seus pares, però no van trobar-ne cap resultat. Van decidir anar a la biblioteca del poble a veure si allà podien descobrir-ne nova informació. Van estar mitja hora buscant a la biblioteca, van passar per un passadís on no hi havia ningú i van aconseguir un llibre que parlava de la medalla; el van llegir unes quantes pàgines, i va ser quan van trobar una pàgina que deia que la medalla tenia una maledicció.
Espantats, van decidir desfer-se de la medalla cremant-la en un forn de lava.
Quan va passar una estona en què la medalla era al foc, en va sortir un esperit que els va dir que no continuessin fent-ho perquè l’acció els condemnaria a estar sempre tancats en una garjola, així que van decidir quedar-se-la.
La van decidir enterrar a la sorra de la mateixa platja on la van trobar; pensaven que si no era a prop d’ells no hi hauria problema. Passaven els dies i no els va passar res.
Uns dies després, van tornar a la platja, pensant que ja havia passat tot, però només arribar hi va haver una onada gegant que va arrasar amb tot, van marxar corrents i es van salvar; semblava que no podrien tornar a trepitjar la platja.
Finalment, van estar pensant que la medalla no arruïnaria el seu estiu. Aleshores van decidir llogar una casa per als dos a una hora de distància de la platja; hi van passar tot l’agost anant a la platja tranquil·lament i gaudint de l’aigua, dels parcs aquàtics.
Va ser el seu millor estiu. I de la medalla no en van parlar mai més, però era el seu gran secret compartit.
FI
