Escrit per Aitana Jiménez
La Marta Andreu, a l'esquerra, i l'Aitana Jiménez, a la dreta, s'han descrit una a l'altra
La Marta Andreu és una noia d’alçada mitjana, metre i mig de força i constància. Res la para a l’hora de complir els seus objectius.
Jove d’ulls negres ametllats somiadors i feliços, que et fan preguntar si alguna vegada han conegut la foscor.
Té els cabells foscos i llisos com el fil de seda, sempre porta els cabells recollits. Deu ser que encara no sap que quan es deixar anar la goma, i la seva cabellera és suaument acariciada per l’aire, és més lliure que mai.
Els seus llavis gruixuts d’un color sempre rosat t’inspiren a pensar en la primavera i quan parla la seva veu dolça i riallera, et transmet confiança i pau.
Marta, amb “M” de màgia, que sempre té un somriure en la seva boca.
No la conec profundament, ja que vaig venir a aquest institut fa relativament poc. Però, si només amb tres setmanes puc dir tot això, imagina coneixent-la durant més temps.
Que afortunada seria!
