Escrit per l'alumna Mar Oropesa
Segons la majoria d’experts (educadors, psicòlegs i pedagogs) la resposta és afirmativa. Encara que també existeixen opinions contradictòries. En termes generals, la paga setmanal està considerada com una eina educativa molt útil per ensenyar als joves el maneig de diners i el funcionament de les finances. Els adolescents necessiten tenir diners per aprendre a fer-los servir, a administrar-los, és a dir a aprendre a consumir i prioritzar les despeses, aprendre a estalviar, d’aquesta manera seran més responsables financerament parlant quan siguin adults.
Algunes de les qüestions en relació a la paga que podem plantejar-nos són: a partir de quina edat, quina quantitat es considera justa, si ha de ser una quantitat fixa o no, si hem de fomentar l’estalvi o no.
Quan?
La unanimitat d’alguns experts pel que fa als beneficis de lliurar als joves una paga fixa perquè aprenguin a gestionar els seus diners no existeix a l’hora d’establir quan començar. L’edat inicial per començar a donar la paga dependrà de la maduresa del jove. És comú començar entre els 6 i els 8 anys; a aquesta edat ja saben sumar i restar, coneixen el valor de els diners i de certes quantitats, i comencen a fer, acompanyats, les seves primeres compres (caramels, contes, etc.).
És molt important que el nostre fill entengui la diferència entre el que és un caprici i el que és realment necessari, i el que vol dir que un producte sigui car o barat.
Quant?
Ni tan poc que resulti desmotivador ni tant, que es puguin comprar el que vulguin. Per decidir quina quantitat de paga és la ideal, primer s’hauria d’estudiar els recursos financers de cada família.
Per què i en concepte de què?
Els joves han de poder gastar els seus diners en el que vulguin dins d’uns límits o una llista de despeses permeses.
D’altra banda, la paga hauria desvicular-se de les obligacions domèstiques, és a dir, separar-la del concepte mercantilista. Des de l’àmbit de la psicologia s’aconsella desvincular la paga de les tasques domèstiques perquè els nens aprenguin que aquestes són una contribució a la família i part de la seva responsabilitat per formar-ne part.
Negociacions i penalitzacions
Negociar pujades i penalitzacions, és a dir, que es pacti l’impacte que tindrà en la paga si incompleixen les seves obligacions domèstiques o acadèmiques, o si incorren en determinades conductes
Per formar els joves, cal ensenyar-los que els adults aconsegueixen diners fruit de l’esforç, que d’aquests diners una part va per consum però una altra s’estalvia per a imprevistos, i que a l’hora de consumir cal saber jerarquitzar què és important i què no. Ser responsables amb els diners i evitar gastar per sobre de les seves poder possibilitats.
D’altra banda, els pares han de predicar amb l’exemple. Cal recordar que el nens aprenen del que veuen a casa, i per tant, és fonamental predicar amb un bon exemple; si els joves perceben que es malbarata diners a casa, segurament, acabaran fent el mateix.
Des del meu punt de vist, considero que és positiu que els pares ofereixin una paga fixa als seus fills, i no és oportú finançar les despeses a demanda, ja que la conseqüència directa d’aquesta última opció és que acaben per no tenir una percepció real del que gasten. En aquest sentit, la paga és un instrument molt educatiu perquè els obliga a prendre decisions sobre com gastar-la i en què.
Per concloure, podem afirmar que oferir una paga als joves és recomanable si volem ensenyar-los a administrar-se, a ser responsables i evitar gastar per sobre de les seves possibilitats … A més, una bona educació en relació a l’administració dels diners influirà en el seu comportament i en el desenvolupament dels valors com la generositat, l’avarícia, l’egoisme, etc.
I vosaltres, què n’opineu?
