Escrit per l’alumna Joana Rodríguez, de 3r d’ESO
(continuació inspirada a partir del conte “Conversa sota l’auspici de Sant Jordi”, de l’escriptora Montserrat Roig)
-Que dius, mama!
-Obre els ulls, xitxarel·lo. No veus que el món tracta diferent la gent, només basant-se en si ets guapo o no?
-Què vols dir? A tu tothom et tracta amb respecte, i maca no n’ets gaire.
-Ai filla, que ingènua ets! Deixa’m que et posi un exemple, si tant creus que en saps. Si una dona lletja parla molt, és una pesada, no calla ni sota l’aigua. En canvi, si una dona guapa parla molt, és molt extravertida, divertida.
-De veritat, deixem-ho estar, que ets una carca, mama!
-No, de carca res! Si a una dona atractiva li agraden coses poc comunes, és molt exòtica, diferent i interessant. En canvi, si a una dona lletja li agraden coses estranyes, és una rara, una “friqui”.
-Bé, si m’ho poses així…
-No he acabat! Si una dona atractiva festeja amb un noi, és atrevida, segura de si mateixa. Si una dona lletja ho fa, és una pervertida i una ingènua.
-Creus que això s’aplica en les dones de la Rambla de Barcelona?
-No ho crec, nena! N’estic segura. I com abans obrim els ulls, millor.
-Ja ho veig, que no ets tan carca com em pensava.
