La professora Joana Isabel Valls ha impulsat la creació d’un conte a partir de les il·lustracions dels alumnes de 4t d’ESO de l’assignatura “Visual i Plàstica”. És a dir, a partir de la narració il·lustrada feta pels alumnes de 4t d’ESO, els de 3r hi han posat lletres. En aquest cas, doncs, la inspiració ha nascut de les imatges i ha acabat en el text.

1r) La narració il·lustrada dels alumnes de 4t d’ESO de l’assignatura “Visual i Plàstica”

2n) El text que ha escrit l’alumna Alícia Losada i Bruna Brull, de 3r d’ESO, després d’haver mirat les il·lustracions

En Mobb aprèn la paciència

Conte escrit per Alícia Losada, alumna de 3r d'ESO

En una ciutat de l’illa de Japó, vivia en Mobb. Era una espècie de foc blau que passava els dies tal com fan les persones normals. Era una mica bipolar i borde; no semblava que li importés gaire el seu entorn si no és que parlaven del seu plat favorit, el ramen. Tenia 17 anys, i feia l’últim any dels estudis obligatoris. En Mobb no tenia cap mena de propòsit vital.

Un dia, però, en Mobb anava caminant pels carrers de la ciutat buscant un lloc per menjar. De cop i volta, va veure que havien obert una nova botiga de ramen i va decidir entrar-hi. Tenia molta gana, així que va demanar dos plats del seu menjar preferit, que menjava amb cullera, és clar com a bona sopa.

Es va començar a estressar perquè trigaven molt a portar-li el menjar, així que sense pensar-s’ho dos cops va anar a la taula d’un noi a qui ja havien portat el que ell volia menjar, i que estava assegut al seu costat.

Va prendre el bol de ramen, que no era el seu, i i se’l va menjar. El noi es va enfadar tant, que se’n va anar sense pagar.

Els cambrers del restaurant que van veure el que havia fet en Mobb el van fer fora del restaurant.

Malgrat que en Mobb havia menjat ramen, el que havia pres, encara estava afamat. Va anar a buscar més restaurants per menjar però mentre mirava on podia anar, veia que tots tenien cartells que deien “entrada prohibida al Mobb”. Dit amb altres paraules, no era la primera vegada que robava ramen a altres clients. Ho havia fet tantes vegades, que els restaurants no volien que hi tornés mai més, perquè feia enfadar tothom.

Finalment, quan el cel ja s’enfosquia, en Mobb encara no havia trobat res per fer passar la gana. Trist, va anar cap a casa seva sense haver menjat ramen, però havia après la gran lliçó, la que feia temps que hauria d’haver après: la paciència. A partir de llavors hauria de saber esperar que arribés el seu torn.