Escrit per Aya Rammoudi
La professora d’Història del Món Contemporani i de Ciències Sòcials de l’institut Baix a mar Alba Treig (Barcelona, 1980) revela els episodis de la història universal i catalana que més li agraden. A més, confessa que, en l’àmbit personal, és amant dels animals, per això té un gos i un gat. També li agrada molt passejar i anar a la platja.
Aya: Des de quan ets professora d’Història?
Alba: M’he incorporat per primera vegada aquest curs, el 2020-2021, com a professora d’Història. El curs passat, impartia l’assignatura de Francès. I anys enrere era gestora cultural, és a dir treballava per a museus, en feia visites guiades. Per exemple, vaig treballar al Museu del Disseny de Barcelona, en què feia catalogacions de materials que exposaven.
A: Què et sembla l’institut Baix a mar?
Alba: M’agrada, perquè és un institut petit, per tant és més familiar. I el fet de treballar amb llibres digitals també em sembla oportú per a la situació sobretot que estem vivint amb la pandèmia.
La professora Alba Treig, en un moment de l'entrevista, amb l'alumna
Aya Rammoudi
A: Què opines dels teus alumnes?
Alba: En general, que es porten bé, escolten, mostren interès per la matèria. A mesura que es fan grans, i per tant són a cursos superiors, millor. Penso que, en general, l’assignatura els interessa.
A: Quins episodis de la història universal i de la catalana t’agrada explicar?
Alba: És difícil respondre-ho, perquè és el primer any que ensenyo aquesta matèria. Ara bé, a mi personalment, trobo interessant la història contemporània, perquè és més establir paral·lelismes amb els nostres temps actuals. Per exemple, si es coneixen les guerres mundials, es pot entendre l’estructura política actual d’Europa i del món.
I pel que fa la història catalana, és imprescindible conèixer la Guerra Civil per entendre les dificultats polítiques actuals. Es va perdre una guerra, i vam passar a mans d’un dictador durant 40 anys.
A: Per què has escollit aquesta professió?
Alba: Perquè m’agrada treballar amb els adolescents, els joves. El contacte, el dia a dia, amb ells, i formar-los, és molt enriquidor.
A: Com et prepares les classes? Fas classe magistral, prefereixes que ells hi participen en comptes de parlar tu només?
Alba: Busco sempre fer classes dinàmiques, però confesso que no sempre ho aconsegueixo. Començo explicant una estona la matèria, i després els faig fer activitats relacionades, perquè ells hi aprofundeixin tenint-me a mi com a suport per respondre’ls-en els dubtes.
A: Canvio de tema. Ara et pregunto per quan eres tu jove i per assumptes personals. Vas ser una bona estudiant?
Alba: Sí, perquè estudiava molt, treballava les assignatures, i era responsable amb les tasques i els deures que s’havien de fer. També t’he de dir que em costava estudiar, però just per això invertia hores per entendre-ho tot bé. Em feia molts esquemes de les matèries, els repassava, preguntava els dubtes quan en tenia, per dir-te exemples del que feia per estudiar.
A: Què fas en el teu temps lliure?
Alba: Faig excursions per la muntanya, passejo per la platja, visito exposicions de museus a Vilanova i a Barcelona. Ara l’últim museu que recordo (des que va començar la pandèmia no hi vaig) és el Museu Dalí de Figueres, que, a més, recomano que hi aneu. És un museu diferent, perquè és variat, entretingut. Fins i tot diria que a la gent que no li agrada els museus, amb el Museu Dalí pensarà el contrari.
A: Com et definiries?
Alba: Sóc molt tímida però a l’hora de fer classe, no tant. Soc optimista, acostumo a estar de bon humor, però també confesso que, quan m’enfado, tinc molt mal caràcter. Per sort, no em dura molta estona, i de seguida torno a ser com soc, feliç i optimista.
A: Tens cap mascota a casa?
Alba: Sí, tinc un gos i un gat. Sempre he viscut amb animals a casa des que soc petita, i de gran ho he volgut continuar. Em donen feina, perquè el gos l’he de treure cada dia a passejar, i el pèl que deixa anar per casa s’ha d’anar recollint. Els gats també s’han de rentar, i anar netejant la caixa de sorra. És feina, però em donen molta vida.
A: Practiques cap esport?
Alba: Passejo cada dia. És a dir, camino. Mai no he estat gaire esportista, i llavors em conformo a caminar una hora diàriament.
A: Quin és el teu grup de música preferit?
Alba: M’agrada escoltar diversos tipus musicals, però podria destacar-ne el rock-and-roll entre tots. El que no escolto és el reggaeton perquè les lletres són molt masclistes.
A: Què prefereixes, platja o muntanya?
Alba: Soc mes de platja. De fet, quan em van dir que faria clase a Vilanova em vaig alegrar moltíssim ja que la hi tinc a prop, perquè a Gelida, on visc, només hi tinc muntanya.
Aya: Moltes gràcies, Alba, per acceptar l’entrevista.
Alba: A vosaltres.
