Escrit per l’alumne Juanjo Garcia-Muñoz. Fotos: Mar Oropesa Garcia
” [Els humans] Tenim més comportament animal del que sembla”
El professor ens explica que li interessa com actua la persona de forma individual i col·lectiva. A més, ens relata que li agrada llegir, passejar per la muntanya, i abans del confinament, feia esgrima i surf. Una declaració que també fa el professor de Filosofia és que el fet que una persona sàpiga d’un tema ja la fa totalment respectable.
Juanjo: Primer de tot m’agradaria que et presentessis tu mateix.
Raúl: Tinc 44 anys i vaig néixer a Barcelona. Com a professor, porto 15 anys en l’ensenyament, dels quals probablement 9 hagin estat a Primària, i 6, a Secundària.
Juanjo: Sempre havies volgut ser professor?
Raúl: No, no volia ser professor [riu]. De fet, vaig començar a treballar a Primària quan hi van posar la sisena hora [quan un decret va ampliar l’horari escolar]. Un amic em va convèncer per treballar-hi; em va agradar, i com que no tenia Magisteri en aquell moment, el vaig començar a estudiar. Una vegada em vaig treure el grau de Magisteri [ara anomenat Educació Primària]), vaig ser a Primària durant molt de temps i, més tard, vaig fer el pas a Secundària de forma definitiva.
Juanjo: I per què? T’agrada més una escola que l’altra?
Raúl: A Primària t’ho passes millor que a Secundària però, quan hi portava temps, trobava a faltar un punt acadèmic més elevat. A part, cal dir-ho, que a Secundària cobres més.
Juanjo: Et faig preguntes personals. Quines aficions tenies de petit?
Raúl: Llegir. M’ha agradat sempre sempre sempre. Als 3 anys ja tenia els meus primers llibres acabats. També m’agradaven els jocs de construcció, desmuntar aparells. Encara avui, qualsevol objecte que es trenca a casa, me’l donen a mi. I de sempre m’han agradat els animals i la muntanya.
Juanjo: Tens germans? Quines curiositats em pots explicar de la teva família?
Raúl: Tinc una germana i tres cosins. La meva germana té dos anys menys, i està vivint a Teruel amb els seus fills. Una dada curiosa de la meva família és que soc la quarta generació de professors. T’ho explico: el meu pare i la meva mare són professors; el meu avi era professor de Llatí, i la meva besàvia era professora de Primària.
Juanjo: I les teves aficions d’ara respecte les de petit, han canviat?
Raúl: Llegir em continua agradant molt. I el bricolatge, també, sobretot si comporta l’ús de les mans. Abans del confinament, feia surf i esgrima, però ara m’he centrat més en la muntanya.
Juanjo: Hi ha cap debat filosòfic que et doni mal de caps? Vull dir que et faci pensar més que qualsevol altre.
Raúl: No. Penso que soc millor professor que filòsof, i això encara que m’interessa molt l’antropologia filosòfica. Així doncs, el tema que em fa pensar molt és la conducta humana, tant de forma individual com social. Dit amb altres paraules, m’interessa el debat que es pregunta per què ens comportem com ens comportem? Em sembla molt interessant perquè al final [els humans] tenim més de comportament animal del que sembla.
“M’interessa el debat que es pregunta per què ens comportem com ens comportem?”
Juanjo: Amb quin filòsof et sents més identificat?
Raúl: Sempre dic que el millor que pots fer en Filosofia és no creure en ningú. I, per altra banda, identificar-me no seria exactament el concepte, però m’agraden els filòsofs Aristòtil, Kant i Nietzsche, que són totalment diferents entre ells. Aristòtil és sensat; Kant és tècnic, i Nietzsche, divertit.
“Sempre dic que el millor que pots fer en Filosofia és no creure en ningú”
Juanjo: Quins valors base creus que els alumnes han de portar de casa i no s’haurien d’ensenyar a l’institut?
Raúl: En dic uns quants. Estima per la cultura i també la neteja. Sembla una ximpleria, però no entenc com podem ser tan porcs en el nostre propi entorn, i tampoc no entenc per què no estimem la cultura en general. El fet que una persona sàpiga d’un tema ja la fa totalment respectable. Des d’un home que és jardiner fins a un altre que és enginyer. I tendim a ser tan individualistes que pensem que el nostre camp de saber és la veritat i moltes vegades ens neguem a escoltar gent que en sap.
Juanjo: Què canviaries del nostre institut, i que creguis que sigui possible de fer?
Raúl: Aquest institut m’agrada perquè constantment s’estan revisant les qüestions pedagògiques. Sí que és veritat que ens comporta molta feina als professors però la part bona és que direcció està oberta a propostes i tothom hi té veu. Per altra banda, un fet que jo canviaria són els dispositius Apple. No entenc per què treballem amb iPad si totes les apps i correus que utilitzem són de Google.
“Aquest institut m’agrada perquè constantment s’estan revisant les qüestions pedagògiques”
Juanjo: Filosòficament parlant, ets la mateixa persona quan tens 20 que 40 anys?
Raúl: Sí, jo amb aquest tema soc molt aristotèlic. Crec que una persona òbviament és la mateixa si ho pensem amb termes d’acte i potència. Tu ets una identitat i tens moltes potencialitats, per tant pots arribar a molts objectius. Aquesta transformació del que ets fins al que arribes a ser és el canvi. Però realment segueixes tenint el mateix rerefons. És a dir, i per fer una conclusió, pots canviar, sí, per molts motius (educació, experiència vital, evolució personal), però sempre mantens una característica teva del passat.
Juanjo: Quina és la sensació emocional que menys t’agrada?
Raúl: Sens cap mena dubte és estar enfadat. Estar enfadat fa que no pensis bé.
Juanjo: Per acabar, què consideres que és el pitjor del sistema educatiu?
Raúl: La quantitat d’alumnes que hi ha a classe. A mi m’agrada estar pendent del treball que està fent l’alumne i comprovar-nes les tasques. Ara bé, amb tants alumnes per aula és impossible estar per tots.