Entrevista a l’alumna de 2n de Batxillerat Júlia Salazar

Escrit per Mar Oropesa Garcia

Júlia Salazar: “En el Treball de Recerca, vaig voler estudiar quina havia estat l’evolució de la dona des dels inicis de la seva incorporació als castells, i per quina raó les dones no estan valorades en els castells avui en dia”

L’alumna de 2n Batxillerat Júlia Salazar ha fet el seu treball de recerca (TR) sobre la participació de la dona a la colla castellera Els Bordegassos de Vilanova i la Geltrú. L’hi preguntem la motivació personal, i també entrevistem el seu tutor, que ha estat el professor Dídac Salvadó.

Mar: D’on et ve la inspiració per fer aquest treball de recerca? Formes part de cap colla castellera?

Júlia: Des que era molt petita he format part d’una colla castellera, els Bordegassos de Vilanova, i sempre he observat que les dones havien estat poc valorades en el món casteller. En el TR, vaig voler estudiar quina havia estat l’evolució de la dona des dels inicis de la seva incorporació als castells i per quina raó les dones no estan valorades en els castells avui en dia, en ple segle XXI. Per tant la inspiració em va venir gràcies a la meva colla i a una pregunta que em plantejava i mai no havia tingut el temps necessari per demostrar-la.

Mar: Creus que el món casteller, en temps de pandèmia, s’ha pogut reinventar?

Júlia: Jo penso que sí, ja que, com que no es poden fer castells, les colles han estat fent xerrades i diferents activitats conscienciant els membres de la colla sobre la situació general que viuen. A més, en el cas dels Bordegassos de Vilanova, fins i tot han organitzat actes solidaris, com el de la recaptació d’aliments amb col·laboració dels supermercats JR. Per tant els castells s’han pogut reinventar socialment.

Mar: Quina creus que ha estat l’evolució de la dona al món casteller?

Júlia: Crec que la dona ha tingut molt poca evolució, ja que els castells fa més de 200 anys que es construeixen i les dones de manera habitual i en totes les colles només hi porten 30. Penso que la dona ha ajudat que els castells evolucionin, és a dir, gràcies a les dones podem observar castells de gran dificultat com el 3 de 10 i el 3 de 9 net (sense folre i manilles). Si està format en gran part per dones. Així que l’única evolució que ha fet la dona ha estat poder pujar i ocupar les posicions del pont de dalt; les posicions inferiors encara estan ocupades majoritàriament per homes.

Mar: Creus que s’ha millorat la tècnica amb la incorporación de la dona? Com?

Júlia: Sí que s’ha fet una gran millora a la tècnica amb la incorporació de la dona perquè les dones generalment pesen menys que els homes i són més finetes a l’hora de pujar. Per aquesta raó en l’àmbit tècnic els castells han evolucionat molt.

Mar: Una vegada acabada la feina, em podries dir que has après?

Júlia: Amb aquest treball he après molt sobre el món casteller. Algunes de les qüestions que m’han sobtat més són les següents:

1) La raó per la qual les dones no són gairebé mai cap de colla. Aquesta és molt senzilla: les dones a partir dels trenta anys deixen d’anar a les seves colles perquè es queden a casa amb els seus fills petits i els surten obligacions a casa. Més o menys estan deu anys sense trepitjar un altre cop el local d’assaig de la colla. Llavors què passa si vols ser cap de colla? Es necessiten anys concrets d’experiència, i com que les dones no els tenen, perquè n’estan molts anys fora, no aconsegueixen el càrrec de cap de colla. 2) També he après per quina raó els horaris castellers són tan masculins i també per què les dones no ocupen segons quines posicions en el castell.

Portada del Treball de Recerca de l'alumna Júlia Salazar

Entrevista al professor Dídac Salvadó, tutor del TR de la Júlia Salazar

“Sovint he vist actituds que neguen que hi hagi discriminació cap a les dones, i amb el treball de la Júlia, tant a les enquestes com a les entrevistes, es pot veure clarament que no podem defugir d’un mal endèmic de la societat”

Mar: Em podries dir quines són les funcions d’un tutor en un Treball de Recerca?

Dídac: La idea que en tinc és sobretot d’acompanyament. Intentar ajudar en la presa de decisions i en alguns aspectes més formals, que s’acostumen a deixar una mica de banda. De vegades, si el tema és més proper, sempre pots aportar-hi una mica més, sobretot en on anar a buscar la informació.

Mar: Què has après d’aquest estudi sobre la dona als castells?

Dídac: Ha estat una comprovació de les idees que he anat forjant arran de viure el món casteller de prop. Sovint he vist actituds que neguen que hi hagi discriminació cap a les dones, i amb el treball de la Júlia, tant a les enquestes com a les entrevistes, es pot veure clarament que no podem defugir un mal endèmic de la societat. Al final no som diferents de qualsevol altre àmbit cultural, per`molt que certs sectors ens vulguin fer creure el contrari.

Mar: A part de la paritat de gènere, la incorporació de la dona al món casteller, què creus que ha significat?

Dídac: La Júlia ho comenta quan parla de la història del món casteller; és indiscutible que l’entrada de la dona va suposar una millora tècnica espectacular a principis dels anys 90. Si no hagués sigut d’aquesta manera, no s’haurien fet els castells dels últims anys, en què s’han assolit nivells que molta gent pensava que eren inimaginables. A part, i potser això és més personal i una mica més controvertit, crec que han donat un punt més humà als castells, perquè han millorat la gestió de grup i sobretot la de les emocions, fet relacionat amb els resultats obtinguts, ja que el component psicològica té un pes molt gran.

Mar: Creus que s’està reparant el dany històric que ha patit la dona al món casteller?

Dídac: És un procés lent i queda molt de camí per arribar a una situació idònia. La sensació és que hi ha qui té moltes ganes de treballar per millorar diferents aspectes, on ens hem d’aferrar, però, per altra banda, encara hi ha un sector que nega la situació, tant per tradicionalisme com per una falsa realitat que som millors que altres entitats. No oblidem que tot just fa 40 anys que les dones van començar a entrar a les colles castelleres, quan a majoria ja estaven fundades, i no va ser un procés plàcid.

Mar: Creus que el reconeixement internacional de la UNESCO als castells, li ha donat una empenta a aquesta tradició cultural i popular?

Dídac: Fa ben poc es van celebrar 10 anys d’aquest fet, just els que porto vinculat al món casteller, tot i que ja hi era aficionat abans. Em costa valorar l’impacte que ha tingut en el dia a dia. És clar que ha suposat que es conegui a l’estranger i es potencïi turísticament. Això repercuteix en un augment dels espectadors en diades que es realitzen a ciutats més conegudes internacionalment, sobretot Barcelona i Tarragona. Probablement també suposa un petit canvi econòmicament, però és un terreny una mica més complex. Aquest darrer podria ser indirectament un factor que es relacioni amb els millors anys de la història dels castells, però crec que quedaria en un segon pla si es fes una anàlisi més completa per intentar explicar aquest fet.

Extracte del TR de l’alumna Júlia Salazar

Reproduïm a continuació l’apartat de “Conclusions” del TR “L’evolució de la dona en el món casteller”:

La meva tesi inicial era que la dona havia fet evolucionar els castells, i amb aquest treball ho he pogut comprovar al cent per cent. Com heu pogut llegir al llarg del meu treball, les dones estan molt poc valorades en el món casteller, hi ha molt de masclisme en la societat i per tant en els castells també. Hi ha molts homes que es senten més empoderats que les dones només per ser homes i per aquesta raó avui en dia no estem bé en les colles castelleres.

Primer de tot, els castells fa més de dos-cents anys que es fan i des de la incorporació de la dona als castells han crescut. Per tant puc dir que els castells han crescut gràcies a les dones. Avui en dia les dones castelleres no tenim cap mena d’igualtat envers els homes, com sempre els homes s’esforcen molt menys i tenen moltíssims avantatges només per ser de gènere masculí. Penso que com a societat hem anat avançant a poc a poc, i en els castells també, però també he de dir que és un procés molt lent i encara queda molt camí per recórrer. A principis de novembre d’aquest any, em vaig assabentar de vuit delictes per abús sexuals a menors en una colla castellera. Aquest fet em va fer pensar que les colles castelleres no estem bé i gairebé que no ens apropem per estar-ho.

Al llarg del meu treball he pogut observar que les dones castelleres a partir dels trenta anys deixen de fer castells, ja sigui per la maternitat, la pressió per fer-se càrrec de la casa, els horaris per compaginar ambdues coses… Els horaris dels castells són molt masculins, ja que, són horaris nocturns i poc accessibles per nens/es petits/es i normalment en una parella castellera qui ho acaba patint són les dones perquè són les que es queden amb els fills/es a casa i l’home va als assajos, les sortides, les festes…

Per aquest mateix motiu no trobem dones caps de colla, perquè no tenen l’experiència que necessiten o que exigeix la colla i a més a més ho tenen més difícil per organitzar les feines que pot aportar la maternitat. A part de totes aquestes complicacions, les dones moltes vegades tenen por de ser criticades a l’hora de presentar-se per aquests càrrecs de gran importància.

Les poques dones que s’han vist empoderades i han sigut cap de colla o s’han presentat per algun càrrec així, han estat molt criticades i en la majoria de les vegades han tingut poc suport, alguns dels membres masculins de la colla han arribat a fer-hi boicots. Sincerament penso que els homes que fan això és perquè es senten molt inferiors si una dona està per sobre d’ells i això no hauria de ser un fet normalitzat.

Aquesta inferioritat que senten els homes ve donada a una por que si una dona els passa per davant, ho pugui fer molt millor i mai més surti escollit un home en aquella colla, però això no té per què ser així. Un home i una dona ho poden fer exactament igual de bé o igual de malament. Tots dos gèneres són éssers humans i l’únic que potser varia més és el físic com és en el cas dels genitals, però per tots els altres aspectes, els éssers humans haurien de tenir les mateixes condicions, tant en els castells com en la vida quotidiana.

Per totes aquestes raons absurdes que els homes són molt més que les dones, moltes persones de gènere femení en la colla es senten discriminades, pressionades a fer el que està bé i no el que volen, molts abusos sexuals i no només parlant de violacions sinó de tots aquells sentiments de repugnància i obligació que te la persona agredida. No hauríem de parlar de sexes sinó de persones, tots som iguals independentment del gènere, i això encara hi ha molta gent en les colles castelleres que no ho veu.

Per totes aquestes raons de discriminacions, inferioritats, diferents oportunitats segons el gènere… Avui en dia les colles castelleres han hagut de crear unes comissions feministes o d’igualtat a cada colla per crear un protocol i que totes aquestes accions no es portin a terme dins la colla.

He arribat a les conclusions que el món casteller i la societat en general no està en igualtat de drets i això no pot ser. La meva hipòtesi inicial del treball ha estat demostrada i sense les dones els castells avui en dia no serien el mateix, no existirien ni els castells de gamma extra. El gènere de les persones només es diferencia per una cosa: els genitals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>