Entrevista a Izaskun Arretxe, directora de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull

Escrit per Mar Oropesa Garcia

“Els escriptors més traduïts són en Jaume Cabré i en Quim Monzó, i l’obra “La plaça del Diamant” de la Mercè Rodoreda”

L’alumna Mar Oropesa Garcia entrevista l’editora i directora de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull, Izaskun Arretxe Irigoien (Barcelona, 1969), que explica en què consisteix la seva feina. A més, detalla quins són els escriptors i les obres en la nostra llengua més traduïts al món.

Mar Oropesa: Des de quan et dediques al món literari? Explica’ns la teva trajectòria.

Izaskun:  Em dedico al món del llibre des de fa molts anys. Vaig estudiar Filologia Catalana, i quan vaig acabar el grau vaig marxar quatre anys a Austràlia a treballar al Departament de Llengües Estrangeres de la universitat, on també vaig ensenyar Català. Però va ser a partir de l’any 1997 que vaig començar a treballar a Quaderns Crema (1 any) i després a l’editorial Anagrama (6 anys). Hi vaig aprendre molt i després vaig començar al segell editorial Ara Llibres, primer fent feines en el departament de Redacció i Producció. M’hi vaig estar 14 anys, i després vaig acabar sent-ne la directora editorial fins que em van oferir la feina a l’Institut Ramon Llull. És a dir, porto 25 anys treballant en el sector editorial. Al Llull concretament, fa 4 anys que hi soc.

Mar: Com li explicaries a algú què és l’Institut Ramon Llull?

Izaskun: L’Institut Ramon Llull és una institució pública que promociona la cultura catalana arreu del món. Té tres seccions: Llengua i Universitats, que es dediquen a ensenyar la nostra llengua a les universitats, aproximadament a 150 d’arreu del món; una altra és Creació, que promociona el cinema, la música, l’art, el circ, el teatre, i un altra és el departament de Literatura, que és l’àrea que dirigeixo jo, i que pretén aconseguir que els llibres publicats en català es tradueixin a altres llengües i, per consegüent, que arribin als lectors i lectores de tot el món.

Mar: Com a directora del departament de Literatura, quines són les teves funcions concretament?

Izaskun: Les meves funcions són coordinar un equip de vuit persones, perquè treballem en equip. Una altra tasca és la coordinació amb sectors que no formen part del Llull, però que són importants per a la nostra tasca. Em refereixo a editorials, agències literàries, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.  El que jo faig és coordinar tots el projectes  que es fan a dins del Llull i relacionar-me amb els agents editorials, els  traductors, els editors i d’altres.

Dins del Lull, el projectes que coordino és anar a fires de llibres, de les quals la més important és la de Frankfurt (Alemanya). Quan hi vaig, parlo amb editorials per gestionar les traduccions dels nostres llibres als seus països. També portem els autors a festivals literaris d’arreu del  món i ens preocupem que hi hagi un nombre de traductors del català a diferents llengües: al xinès, al francès, a l’anglès, a l’alemany, a l’hongarès perquè, si fem aquesta feina i no hi haguessin traductors, no serviria per a res. Ens ocupen d’aquests tres coses: fires, festivals i traductors.

“Ens preocupem que hi hagi un nombre de traductors del català a diferents llengües: al xinès, al francès, a l’anglès, a l’alemany, a l’hongarès perquè, si fem aquesta feina i no hi haguessin traductors, no serviria per a res”

Mar:  Segons dius, la fira del llibre més important és la de Frankfurt, això vol dir que els viatges són importants en la teva feina. Com us ha afectat la situació de pandèmia que estem vivint en la vostra feina del dia a dia?

Izaskun: Els canvis han estat totals. Perquè part de la nostra feina o gairebé tota la fem fora. No vol dir que tot l’equip viatgi, només ho fa una part i l’altra es queda a l’oficina, perquè aquesta última feina, la de gestió a l’oficina, també s’ha de fer i és molt important. Hi ha la part administrativa i la de subvencions (donem ajuts a editors internacionals perquè puguin traduir i publicar llibres de literatura catalana). Gairebé tota la nostra feina es fa fora, però també a vegades portem editors internacionals o gent que ve a Catalunya a conèixer com és la literatura catalana.

“Quan va arribar la pandèmia, ens vam adonar que no podíem tirar endavant res del que estàvem fent, així que primer vam tenir unes setmanes molt difícils, vam haver de desfer alguns projectes”

Quan va arribar la pandèmia, ens vam adonar que no podíem tirar endavant res del que estàvem fent, així que primer vam tenir unes setmanes molt difícils, vam haver de desfer alguns projectes en què treballàvem des de feia anys. Per exemple, tenim un projecte a Londres en què treballàvem des de feia un any i mig, i de cop va caure perquè la Fira del Llibre de Londres es va desconvocar. Per continuar, no s’ha fet cap fira del llibre ni cap festival literari des del mes de març passat. La nostra assistència a fires o festivals, doncs, ha desaparegut.

Arran d’això vam aprendre a treballar des de casa seva, i com que treballem molt equip, se’ns va fer difícil. Vam aprendre a resoldre qualsevol tràmit administratiu des de casa, hem hagut d’aprendre tot això i després hem hagut de passar una mica de dol perquè no podíem fer els projectes que impliquen viatges però havíem de continuar treballant, llavors vam fer una reunió molt llarga amb tot l’equip, en què tothom va presentar com podíem fer projectes nous sense haver de viatjar i obtenir-ne els mateixos resultats.  És a dir, que la literatura catalana es traduís però sense haver d’anar a les fires. Per exemple abans perquè un autor anés a un festival de literatura, havíem de comprar-li un bitllet d’avió i enviar-lo fora. En la situació actual, l’hem de gravar, i hem de fer una gravació atractiva, més professional, per tant hem hagut d’aprendre a treballar amb productores de televisió.

També  portem a terme un projecte que li dèiem la Missió d’Editors, aquest projecte consisteix a portar editors  de fora aquí; això també ho hem hagut de fer de manera virtual amb reunions virtuals. També hem hagut de fer reunions de fires, com si hi fóssim presents a les fires  però des de casa, per tant tots els nostres projectes els hem hagut de pensar i fer de nou en un altre format, el virtual. Estic contenta perquè hem pogut fer aquests projectes i estem aprenent-ne molt. Però si em preguntes en què ens ha afectat la pandèmia, et diria que en tot, i encara ara no hem pogut tornar físicament a  treballar al Llull. Per a mi, és difícil treballar en equip des de la distància, segurament quan tornem, encara que no sigui al 100% ens anirà bé.  És cert que treballem molt bé en la distància, però hem fet un gran esforç i treballant d’aquesta manera la creativitat no la podem tenir. Jo tinc ganes de tornar-hi, ni que sigui parcialment per desenvolupar aquesta creativitat.

Mar: Com serà la tornada a la nova normalitat? Qui forma part de l’equip?

Izaskun: Tornarem en grups, l’equip som vuit persones i jo, i també quatre delegats (a les ciutats de Londres, Nova York, Berlín i París). Un dels grups treballarà presencialment dilluns i dimecres, i un altre dimarts i dijous. Però de moment no podem fer-ho perquè el risc de  pandèmia és molt alt.

Mar: I el delegats van tornar-ne? 

Izskun: En un principi van tornar-ne tots menys la Jadranka, que és la delegada als Estats Units. Com que hi viu, s’hi va quedar treballant des de l’oficina; allà la situació també va ser molt complicada. Els altres tres van tornar-ne. El darrer ha estat el delegat a Londres, que va tornar-ne aquest mes d’octubre.

Mar: I ara, canviant de tema, quins han estat els autors vius més traduïts de la literatura catalana?

Izaskun: Els més traduïts són en Jaume Cabré i en Quim Monzó. Però si ho mires per obres, primer “La plaça del Diamant”, de l’autora Mercè Rodoreda, que ha tingut 36 traduccions, i després  “La pell freda”, de l’Albert Sànchez Pinyol, que té 32 traduccions, seguit de  “Jo confesso”, de l’escriptor Jaume Cabré, que en té 22.

El llibre "La pell freda" és un dels que està en el rànquing dels més traduïts a altres idiomes

Mar: Dels autors clàssics, quins han estat els més traduïts?

Izaskun: L’autora més traduïda ha estat la Mercè Rodoreda, que té 208 traduccions, que no vol dir 208 llengües, vol dir que un llibre seu, per exemple s’ha traduït dotze vegades al francès. Després tenim el poeta Salvador Espriu, amb 152, seguit de Ramon Llull, que en té 150  i, finalment, Josep Pla, que té 106 traduccions. Quan parlem d’autors més traduïts, pensem en la literatura per a adults, i no estem mirant la literatura Infantil i juvenil. D’infantil i juvenil, no fa tants anys que en recollim estadístiques. Però puc dir que d’aquests, els llibres més traduïts  són dels autors Jaume Copons i la Liliana Fortuny, que han fet una sèrie que es diu “August i els Monstres”, que tenen 62 traduccions. I després l’autora Anna Llenas, amb “Monstre de colors”, que en té 25.  Tenim una literatura infantil i juvenil molt important, i uns il·lustradors que es tradueixen moltíssims. De  fet nosaltres vam ser convidats de la fira del llibre de Bologna, 2017, que és la més important d’infantil del del món.

Com a joves, he de llegir de la mateixa manera que mireu sèries i pel·lícules a les plataformes digitals com Netflix, és a dir us heu de divertir.

Mar: Relacionat amb el que m’acabes de dir de la literatura infantil i juvenil, consideres que el joves llegim prou?

Izaskun: Segons les estadístiques, a la infància les criatures llegeixen molt, però a l’adolescència ja no tant.   Segurament perquè és una edat amb molts altres estímuls. Seria important posar especial èmfasi en vosaltres perquè vosaltres sou els futurs lectors adults de demà; i  no us hem de perdre. Com a joves, he de llegir de la mateixa manera que mireu sèries i pel·lícules a les plataformes digitals com Netflix, és a dir us heu de divertir. Hi ha llibres que formen part del currículum escolar i estan molt bé, com “Els episodis amorosos del Tirant lo Blanch”, que sé que te l’estàs llegint a 1r de Batxillerat. Us hem de transmetre que la literatura és tan divertida com una sèrie. La meva filla hi està enganxada, a la lectura, i s’ha llegit  tots els llibres d’”After”; segurament literàriament no és una bona lectura  però ella s’ho està passant bé. També he de dir que és un camí inicial, començar per llibres que literàriament no tinguin molt de valor, i després s’ha d’anar educant en aquesta lectura, de la mateixa manera que es fa amb el cinema.

Hi ha llibres que formen part del currículum escolar i estan molt bé, com “Els episodis amorosos del Tirant lo Blanch”, que sé que te l’estàs llegint a 1r de Batxillerat. Us hem de transmetre que la literatura és tan divertida com una sèrie.

Mar: Quines accions duries a terme per augmentar la lectura entre els joves?

Izaskun: És molt difícil això respondre aquesta pregunta. En general, com a societat, hem de donar més valor a la literatura, i hauríem de pensar en vosaltres des de vosaltres.  Us hem d’implicar a fer que la lectura creixi entre el joves fent que llegiu llibres que us interessin, divertits, entretinguts. I també hem de buscar estratègies perquè els prescriptors tinguin ascendència entre vosaltres.  A mi m’ha passat que recomano un llibre als meus fills i no el volen llegir, perquè els l’estic recomanant jo, que sóc la seva mare, però si els el recomana un amic, se’l llegeixen. Per tant, us hi hem d’implicar perquè vosaltres en genereu aquest moviment; no us en podem deixar de banda.

“com a societat, hem de donar més valor a la literatura, i hauríem de pensar en vosaltres des de vosaltres”

Mar: Per acabar, quin és el darrer llibre que llibre que t’has llegit?

Izaskun:  Estic llegint quatre llibres alhora. Un és de l’escriptora Marta Orriols, que acaba de sortir,  “Dolça introducció al caos”; està molt bé. És una autora de ficció per adults però penso que els  adolescent la podeu llegir molt bé, perquè explica coses que preocupen la gent i ho explica d’una manera molt senzilla.

També estic llegint una autora basca “ Les mares, no” de l’escriptora Katixa Agirre, m’està agradant força, i és el llibre que estic llegint a les nits, perquè a les nits no puc llegir llibres de gaire complexitat. Després estic llegint un llibre que es diu “La mar rodona”, de l’escriptor Sebastià Perelló, que només puc llegir al matí o els caps de setmana, perquè és molt complex.

I l’altre que tot just he començat ara, és de l’escriptor Albert Forns, “Abans de les cinc som a casa”, que el llegeixo quan puc.

Jo intento llegir tots els autors catalans perquè quan portem llibres fora, per poder-los explicar, però també he de dir que m’agraden llegir-los, que no és per feina.

Mar: Moltes gràcies, Izaskun. T’he fet totes les preguntes que portava preparades. Vols afegir-hi res?

Izaskun: Gràcies a tu i a la vostra iniciativa, de la “Revista digital de l’institut”.