Escrit per Iván Arroyo
Els nostres professors Pedro Aznar, Elisabeth Huguet i Ángel Arjona ens parlen del records que mantenen de quan eren petits quan van veure l’home trepitjant la Lluna, el dia 20 de juliol de 1969.
A més a més, la nostra professora de Física i Química Ma. Ángeles García ens desmenteix les afirmacions que al·leguen els escèptics, que posen en dubte que fos real que algú arribés al satèl·lit selenita.
Tots volíem ser astronautes quan vam veure les imatges: Ángel Arjona
Iván: Aquest any se celebren 50 anys de l’arribada de l’home a la Lluna i voldríem saber què recordes.
Ángel: Jo recordo que en aquell moment tenia 9 anys acabats de complir i estava molt pendent de la televisió, com molts nens de la meva edat. També recordo que vam començar a entendre què significava aquest fet però encara no ens havia arribat la polèmica sobre si era veritat o no. Jo ho vaig veure com una cosa molt real i vaig desitjar anar-hi jo, a la Lluna. Tots els amics i jo ens sabíem els noms dels 3 astronautes. La majoria dels nens ens identificàvem amb els astronautes que van anar-hi.
“Recordo com una mena de robot caminant per allà amb unes potes molt llargues”: Elisabeth Huguet
Elisabeth: Quan l’home va arribar a la Lluna jo era molt petita, devia tenir uns 5 anys aproximadament. Recordo que els meus pares em van avisar, era a la nit i em van dir “mira, corre, que surt a la tele la imatge de l’home aterrant a la Lluna”. Vaig anar cap al menjador i a la televisió en blanc i negre ho vaig mirar. Recordo com una mena de robot caminant per allà amb unes potes molt llargues. És tot el que recordo.
“És un record molt significatiu ja que va ser el dia del meu aniversari”: Pedro Aznar
Pedro: Va donar la casualitat ue això va succeir un 20 de juliol, i aquest dia és el meu aniversari. L’any 1969 jo feia 7 anys. Recordo perfectament que ja era la nit del dia 21, quan la meva mare em va llevar del llit, vam anar davant de la tele i em va dir “ mira, hijo mío, vas a ver una cosa que es histórica”. Per tant és un record molt significatiu, per aquesta coincidència.
És cert que l’home va arribar a la Lluna?
Hem entrevistat la professora de Física i Química Ma. Angeles García, que ens desmenteix tres de les afirmacions més esteses que sostenen que no fos cert que l’home arribés a la Lluna.
Iván: Com explicaries que la bandera d’Estats Units hi onegés?
Ma.Angeles: Els americans són molt americans i van asegurar-se que es veiés la bandera a les fotografies, Hi ha fotos on es veu dues barres en horitzontal perquè la bandera no caigués i evidentment hi queda una punta, que és la que fa que hi onegés.
Iván: Algunes de les fotografies mostren homes en diferents direccions. Com és possible?
Ma.Angeles: Perquè el Sol no és com el tenim a la Terra. Per entendre-ho, hem de mirar des d’on és el Sol, perquè la Lluna està en una òrbita de la Terra i llavors és diferent. Nosaltres aquí tenim atmosfera per tant tot el que és la difusió de la llum és molt diferent al que passa a la Lluna.
Iván: Quan la nau i els homes van aterrar al mòdul lunar ni tan sols van aixecar pols, com s’entén aquest fet?
Ma.Angeles: Pel mateix fet. La Lluna no té atmosfera i és un satèl·lit amb molt poca gravetat. De fet, també es van sorprendre ells mateixos que no s’aixequés aquesta polseguera.
