“El fet de no haver de matinar i poder estar amb els meus germans petits les vint i quatre hores del dia, m’anima”

Benvolgut professorat,

Em plau fer-vos arribar la meva experiència sobre com estic vivint la crisi del coronavirus (Covid-19). Personalment, des del minut 1, he intentat i aconseguit amb èxit mirar amb tot el positivisme possible aquesta situació. És a dir, he tractat de prendre-m’ho com una oportunitat per fer coses que normalment no puc fer, organitzar-me i estar més amb la meva família.

He de dir que em van anunciar la suspensió de classes (presencials) el dijous 12 de març, quan just havia acabat tres exàmens trimestrals. I, per això, la meva primera reacció va ser somriure i alegrar-me’n, ja que només pensava que això suposaria el canvi de dates dels exàmens que tenia en el dia següent, que, sincerament, eren els que portava pitjor. No vaig tenir en compte totes les desgràcies i mals que aquest virus representaria, i tot i que me’n penedeixo avui, confesso que no era conscient de la gravetat del que passava. Així que d’un dia per  a l’altre, vaig passar de pensar que seria un confinament relativament curt i temporal a adonar-me’n que és un tema greu i seriós amb el qual no es pot fer broma.

En aquell mateix moment, em vaig informar més sobre el Covid-19 i vaig buscar el nombre d’infectats a Catalunya, que en aquell moment era d’aproximadament 300. Actualment, en tan sols sis dies, aquesta xifra ha pujat a 3.000 infectats i mundialment a 228.000. Una bogeria! També em vaig interessar a saber qui eren les persones de risc, els símptomes i les conseqüències de la malaltia. Aquesta recerca d’informació em va fer reflexionar i ser conscient de la situació i des d’aquell moment que encara no he sortit de casa.

Les meves sensacions han anat variant molt a mesura que han anat passant els dies. Per començar, dijous i divendres van ser de xoc, ja que no m’acabava de creure tot en general. També vaig decidir no estressar-me amb els trimestrals pendents ja que portava unes setmanes força intenses amb els estudis, així que em vaig voler dedicar a estar amb els meus germans petits, amb els quals no havia pogut estar gaire els últims dies a causa dels exàmens. Tot el cap de setmana el vaig dedicar a estar amb ells, organitzar i recollir la casa i finalment a mirar alguns capítols de sèries que ja tenia oblidades.

A partir de dilluns, les coses van anar canviant. A poc a poc ens van anar arribant els vostres missatges que ens anunciaven les tasques que havíem de fer. Un fet que s’agraeix per poder continuar amb “normalitat” el curs i que mostra preocupació de part vostra, però no us mentiré si us dic que la gran majoria d’alumnes desitjàvem que no arribessin mai.

Pel que fa a la quarantena, he d’acceptar que la porto molt millor del que em pensava. Com ja he dit abans, sempre he intentat pensar positivament i tot i que enyoro poder anar a passejar, estar amb les meves amigues o anar de compres o a algun restaurant, el fet de no haver de matinar i poder estar amb els meus germans petits les vint i quatre hores del dia, m’anima.

Per sort o per desgràcia, els meus pares han de seguir sortint de casa diàriment, i de fet, més del normal, ja que la meva mare treballa com a auxiliar d’infermeria a l’hospital Vall d’Hebron, i el meu pare, en un centre de menors. Aquest fet fa que m’hagi d’encarregar de gairebé totes les tasques de la casa sola i us ben asseguro que no és gens fàcil perquè som una família de quatre fills. I ho repeteixo: gaudeixo molt cuidant-los i jugant-hi, i, a més, aconsegueixen que no estigui avorrida ni un sol segon.

Un altre aspecte a tractar són les xarxes socials, les quals s’han anat col·lapsant cada dia més. He pogut veure gent opinant i criticant la situació, especialment, miro com la gent mostra el seu avorriment. D’altres informen sobre el virus com per exemple els seus símptomes. Però el que realment m’ha cridat l’atenció aquest dies ha estat la creativitat i solidaritat que podem arribar a tenir com a poble. Uns botons de mostra: la quantitat de “challenges” que s’han fet amb els rotllos de paper de vàter; els concerts; els bingos, i els jocs que hem pogut veure des dels nostres balcons i sobretot els aplaudiments que escoltem cada dia a les 20 pm en honor a tota la gent que ajuda que aquesta situació s’acabi al més aviat possible.

A mesura que han anat passant els dies, he pogut veure per la televisió un efecte important tant en la política com en l’economia a causa d’aquesta situació, i molts dubtes m’han vingut a la ment quan penso en totes les persones que s’estan quedant sense treball o en totes les pèrdues que aquest virus representarà per a les empreses, per als autònoms…

Amb tot plegat, desitjo de tot cor que vosaltres i la vostra família estigueu bé a casa, que ho passeu el millor que es pot passar en una quarantena.

Us saludo cordialment,

Gisèle Cartró Gonzalvo.

Vilanova i la Geltrú, 21 de març de 2020

1 comentari

  1. Josep Parra

    Salutacions, Gisèle!

    Gràcies per la teva carta compartint les sensacions que estàs vivint aquestos dies de confinament. He rigut molt quan parles de les tasques que el professorat us fem arribar telemàticament i dius que “la gran majoria d’alumnes desitjàvem que no arribessin mai” (sic).

    El bon humor és clau per sobreviure aquesta quarantena que, confiem, realment no vagi més enllà dels 40 dies. Sobretot, com molt bé dius, pels petits negocis i els autònoms que veuen trontollar l’economia familiar. A veure si “els de dalt” espavilen i saben trobar bones solucions perquè la gent no hagi de sobreviure en precari quan tot hagi acabat.

    La creativitat de la gent sí que s’ha disparat a quotes extraordinàries. Cada dia, rebo vídeos i vinga vídeos, a quin més divertit i enginyós. Millor que els missatges alarmistes, o rumors que directament són “fake news” i que no entenc qui troba divertit fer-los circular. Haurien d’anar de cap al darrer cercle de l’infern de “La Divina Comèdia” de Dante junt amb els traïdors; perquè maleït el favor que fan a la pobra gent que es creuen totes aquestes mentides i falàcies, i disparen el seu nivell d’angoixa.

    Prefereixo les gravacions amb aquelles iniciatives tan genials que se’ls acuden a molta gent per passar les hores a casa; i encara més poder assistir en directe gràcies al mòbil a una actuació com la que la professora Anna Brull va fer dissabte al balcó de sa casa, i que vam aplaudir via streaming. Impressionant!! Quina fantàstica tria de cançons!! Quina veu!! Quina complicitat amb el seu marit, que l’acompanyava amb la guitarra!! Quin bon rotllo que transmetien!! Això és la part positiva d’aquesta pandèmia: tota la simpatia i l’escalf que circula per les xarxes.

    De vegades, intento imaginar com hauria sigut aquest confinament sense internet a les cases. Més insuportable? O més divertit encara? Perquè estem redescobrint els jocs de taula, les ganes de cuinar junts, de fer manualitats amb cartolines i plastilina, de contar històries, de conjugar veus i instruments, de cavilar nous vídeos divertits per després arrancar somriures amb qui els compartim, recuperar la inspiració per tornar a pintar, a escriure… tantes activitats engrescadores que no demanen estar mirant fixament una pantalla!

    Tot i que he de confessar que, com molta gent sabeu, sóc cibertorpe professional (recordes qui em va ensenyar a fer PDFs?). i a mi aquesta quarantena m’està servint per aprendre a corregir els deures que envieu en format PDF, en format JPG, en Drive,… jo que només coneixia el Word. També em facilita el temps i la paciència per familiaritzar-me amb l’aplicatiu Clickedu, que ens ha caigut de sobte a tothom (professorat, alumnat i família), com aquell cunyat que se t’instal·la a casa sense avisar i per temps indefinit, i amb qui estàs obligat a conviure. En fi. A poc a poc i bona lletra! Ah, i la propera fita que m’he proposat serà aprendre a fer vídeos tan currats com els de les vostres presentacions a classe, però per enviar bromes als meus familiars i amics (tot i que sovint diuen que no entenen el meu sentit de l’humor).

    Paradoxes de la vida: el jovent redescobrint el món analògic de la meva generació, i els adults aprofundint al món digital de la vostra.

    A continuar gaudint, tothom sans i estalvis a casa!

    Josep Parra
    Confinat i motivat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>