Escrit per Abigail Álvarez
La meva experiència a Irlanda
La mare de la família irlandesa d’acollida, Brid; l’alumna de 1r de Batxillerat, Nebraska González; la filla de la Brid, Moirina, i l’alumna de 1r de Batxillerat Abigail Álvarez
D’entrada, he de dir que estava realment emocionada pel viatge a Irlanda, perquè m’emocionava anar de viatge amb els meus amics i companys de l’institut fora d’Espanya.
I ara que en faig balanç, asseguro que tot el viatge d’Irlanda m’ha semblat molt bonic.
Quan estàvem aterrant vaig veure que el país era molt verd.
El primer día d’arribar-hi, el dimecres 24 d’abril, vam anar a visitar la ciutat de Dublín, on ens va ploure molt i, per tant, ens vam mullar de valent, perquè gairebé ningú no portava paraigua.
La nostra família d’acollida, que era una mare i la seva filla, de 16 anys, la Brid i la Moirina, va ser molt amable amb nosaltres. Ens van tractar molt bé i vam acabar tenint confiança totes quatre. Si hi he de dir alguna cosa en contra, l’únic seria que la mare era molt ecologista, net que està molt bé, però per a nosaltres que no hi estem acostumades, ens va xocar. El iogurt que ens oferia no tenia sucre; els cereals, tampoc; els ous també eren ecològics. És a dir, la majoria d’ingredients eren molt saludables. Però, malgrat això, el menjar va estar força bé, tot i que tampoc noposen sal a res. En resum, amb la família vaig estar molt contenta, perquè van ser molt amables i simpàtiques amb nosaltres.
Els llocs que vam visitar em van semblar molt atractius. Era tot més diferent al que estem acostumats a veure i això em va provocar que m’agradés més encara. Hi vaig fer força fotos i vídeos, i especialment quan vam anar als penya-segats, elsCliffs de Moher, Malgrat que el paisatge em va encantar, em va disgustar el vent, que era tan fort que ens empenyia, ens tirava al terra i quasi no ens deixava respirar. De fet, a mi mateix em va ser difíicil respirar-hi.
Per continuar, una de les activitats que més em va agradar va ser el ball tradicional d’Irlanda, que és molt divertit i difícil alhora. Vam pasar-hi molt bona estona.
I, per últim, al dia de la família, el diumenge (el dia 28 d’abril), vam anar a escoltar com tocaven els instruments la mare, la filla i els seus amics, que tocaven a un bar de la població de Gort. Totes dues tocaven molt i molt bé, i va ser el final per a un dia en què vam passar moltes hores juntes les quatre.
En resum, el viatge a Irlanda em va agradar molt, i és una experiència que recomano als alumnes que l’any vinent faran 1r de Batxillerat.
