Per Danna, alumna de 1r de Batxillerat
El cap de setmana passat, va acabar el Festival Internacional de Cinema Fantà stic de Sitges 2017, i ja el trobo a faltar.
L’edició d’aquest any era una homenatge al cinema de gènere, tot això pel seu 50 aniversari! Qui diria que ja ha passat mig segle! Per això mateix, moltes persones rellevants del cinema hi van ser convidades, és a dir, els actors i directors de les pel·lÃcules i també de sèries, cosa que ja ha denotat que les sèries estan ben valorades.
Alhora es van projectar moltes pel·lÃcules, tant noves com antigues. No obstant això, la majoria eren de nova creció malgrat que les pel·lÃcules velles projectades tenien connexió d’una o una altra forma amb algun convidat. Per exemple, van projectar The Rocky Horror Picture Show, pel·lÃcula en la qual surt Susan Sarandon, una de les actrius convidades.
En total, es van projectar 225 pel·lÃcules. Un nombre impressionant!
L’opinió general del Festival,- que he extret de les xarxes socials-, va ser positiva. Ha rebut afalacs de tot tipus, i no només per la qualitat de les pel·lÃcules projectades, sinó que també ha sigut afagalada per l’organització general. Un dels moments més destacats va ser la cloenda, quan va aparèixer un goril·la mecà nic; això va agradar molt.
Properament, alguns dels films es projectaran a sales de cinema arreu del món. D’altres ja ho han fet. Però per desgrà cia, algunes altres seran oblidades, i és per això es van inventar els festival: per descobrir pel·lÃcules, completament úniques i especials, que, si no, no veurÃem mai enlloc.
Dit això, us animo de deixar de consumir tant de cinema buit sense missatge ni qualitat, i veuure més cinema independent.
A diferència del cinema independent, el cinema industrial no acostuma a tenir cap missatge. Per això, si li doneu una oportunitat, trobareu joies.
