Benvolgut professorat,
Us agraeixo la rapidesa que heu tingut a comunicar-nos les tasques que haurem de fer durant aquesta primera setmana de confinament a causa de l’arribada del coronavirus associat a la Covid-19 a Catalunya. Així, ens és més fàcil (com a mínim per a mi) organitzar-nos sense estrès. I com que ens heu demanat que fem una anàlisi de com estem vivint l’expansió del virus i el nostre consegüent aïllament en forma d’epístola, us l’escric amb calma. Així doncs, ja sabeu el tema principal d’aquesta missiva. Abans d’explicar-vos la meva situació, començo desitjant de tot cor que vosaltres i la vostra família us trobeu bé i que la cessació de moltes activitats i feines no us hagin causat gaires problemes.
Si hagués de parlar només de mi mateixa, diria que estic disfrutant del confinament. Perquè siguem sincers, la vida de l’estudiant mitjà és relativament senzilla, i com que generalment la nostra única ocupació és estudiar, deixar-nos sense fer això ens planteja una situació que sembla ser feta per gaudir la nostra incipient joventut (en aquest cas, a casa i en privat, evidentment). Així que això és el que estic vivint en l’àmbit més personal… Llegir el triple (o el quàdruple), descobrir nous autors…
Però sé que això us és indiferent, així que parlaré d’una de les altres cares d’aquesta situació (aquesta sí que és preocupant): les complicacions que està portant el confinament al negoci familiar. Perquè si un petit bar-restaurant, que representa una part important dels ingressos d’una família nombrosa, es veu obligat a tancar durant quinze dies (per més legítim que sigui el motiu), l’impacte sobre l’economia familiar serà considerable. Així que com a alternativa, el bar-restaurant obrirà, sí, però només per fer menjar per emportar. No obstant això, la mesura requerirà no obrir les portes de l’establiment, comprar guants, mascaretes, desinfectant… I mantenir el mínim contacte amb la clientela, per fer que el contagi sigui una possibilitat remota. Tot aquest guirigall m’ha fet obrir els ulls; ara sóc conscient de la varietat de problemes greus que pot portar l’avançament d’aquesta síndrome respiratòria.
Per continuar, hi ha un altre fet que m’indigna, que és l’actitud dels mitjans de comunicació davant la situació. Principalment, el seu to alarmista: perquè entenc que els fets siguin reals i seriosos, però no s’aconsegueix res escampant el pànic en nom de la llibertat d’informació. Crec que caldria recalcar que el tractament del virus són similars als d’una grip, i que es pot passar sense haver de fer un test. Una altra qüestió seria remarcar que les mesures preses per diferents països són per contenir el virus i evitar mals majors pel contagi massiu.
Finalment, fins aquí la meva carta… El coronavirus és un tema que ens donaria per fer una carta ben extensa, i jo tampoc no vull avorrir-vos escrivint una epopeia sobre el tema.
Ben cordialment,
Lucía Freijo Escarihuela
Sant Joan de Mediona (Barcelona), 16 de març del 2020
Lucía, m’ha encantat llegir la carta. Gràcies per dedicar una estona a compartir les teves sensacions davant aquesta crisi.
Comparteixo amb tu la preocupació pels petits negocis obligats a tancar i que sostenen l’economia de moltes famílies. Espero que, a qui correspongui, prengui mesures urgents que evitin l’angoixa i el sofriment dels qui depenen d’obrir la persiana cada dia.
També comparteixo amb tu la crítica cap al to que estan emprant els mitjans de comunicació envers el Covid-19. Però ja se sap: més alarmisme, més gent enganxada a la tele, més audiència, més ingressos per publicitat. És d’una lògica impecable, però enutjosa.
Finalment, NO comparteixo amb tu que al professorat ens sigui indiferent com esteu afrontant tants dies reclosos a casa: “Però sé que això us és indiferent” (sic). Després de 3 cursos al Baix a Mar, pateixo per l’alumnat igual que pel meu entorn més immediat.
Tots, involuntàriament o voluntària, formeu part del meu cercle personal a Vilanova i m’encanta saber si tothom es troba bé. Si esteu llegint molt, o devorant sèries i pel·lícules. Si esteu fent tota la pila de deures que us hem encolomat. Si esteu descobrint valors de la vida que, fins ara, donàvem per segurs i que, a partir del confinament, els retornarem la vàlua que mereixen.
Una gran abraçada per a tota la comunitat del Baix a Mar; i de nou, Lucía, gràcies per les teves paraules!
Josep Parra
Confinat i esperançat