Els alumnes de 1r de Batxillerat envien cartes als hospitalitzats per covid-19 als centres hospitalaris del Garraf (al correu: cartesperacomp
Benvolgut/a,
T’escric amb la finalitat de conèixer-nos en aquests dies de confinament, que no hi podem fer gaire més que llegir i descansar. Primer de tot, em presento. Em dic Júlia Salazar Mosquera (però la meva família em diu “Juls”), tinc 16 anys i soc de Vilanova i la Geltrú, tot i que visc a les Roquetes. Al principi no sabia ben bé què volia escriure’t però a poc a poc em van sortint les idees.
M’agradaria explicar-te una mica quines són les meves aficions. Abans del confinament, anava cada dia al meu institut, l’institut Baix a mar. Hi anava amb bicicleta juntament amb la meva germana. Al migdia, quan plegàvem, tornava a casa, dinava i me n’anava a l’escola oficial d’idiomes, ja quehi feia classes d’alemany. Altres tardes també feia exercici o sortia a córrer a més dels deures, és. T’ho explico perquè t’imaginis una mica com soc.
Tot això que he dit anteriorment és una breu introducció de les meves activitats, però el que realment m’agrada és la tranquil·litat de ser a casa. M’agrada ser a casa amb la meva parella mirant qualsevol pel·lícula o sèrie que ens agradi. Normalment les pel·lis que mirem són romàntiques, de drama o fins i tot de terror. La pel·lícula que hem mirat moltes vegades és “La vida és bella”. Te la recomano, perquè la història és molt bonica. De fet, ara que tinc molt de temps lliure, em dedico a estudiar, mirar pel·lis i sèries, fer esport i jugar amb el meu germà petit, perquè, no us ho he dit, tinc dos germans més petits, el Roger i l’Abril.
Penso que aquests dies tan especials els hem d’intentar disfrutar amb el que tenim a l’abast, sigui el que sigui. Crec que les persones mai no ens dediquem temps a nosaltres mateixos, i ara és el millor moment per fer-ho. Ah! quant a les meves aficions, me n’oblidava d’una: des que era a a la panxa de la meva mare he format part d’una colla castellera, els Bordegassos de Vilanova. Tots plegats som una colla petita però com si fóssim una gran família. Durant un temps vaig deixar d’anar-hi però me’n vaig penedir i hi he tornat. També he de dir que m’agrada molt llegir i deixar que la meva imaginació flueixi imaginant la història que segueixo lletra a lletra.
Desitjo que la meva carta t’hagui fet riure i hagis pogut imaginar d’alguna manera com sóc, però sobretot espero que et sentis a gust i puguis ser a casa teva aviat.
Júlia Salazar.
