Les alumnes Natàlia Martín, de 2n de Batxillerat, i Aya Rammoudi, de 1r de Batxillerat.
L’alumna Natàlia Martín ha investigat el comportament dels ximpanzés del Zoològic de Barcelona en el seu Treball de Recerca. La professora Montse Jaén n’ha estat la tutora. Li preguntem per la feina, com la va organitzar i per les conclusions que en va extreure.
Aya: Natàlia, has fet un Treball de Recerca (TR) sobre els ximpanzés del Zoològic de Barcelona. Per què vas decidir aquest tema?
Natàlia: Per afició personal, perquè el tema m’agradava, però sobretot per la relació amb la biologia i la natura. Des de petita hi ha hagut animals que m’han cridat molt l’atenció per tots els seus gestos, que són molt semblants als nostres.
Aya: Per tant, el motiu de recerca va ser els comportaments dels ximpanzés?
Natàlia: Sí, i les seves semblances amb l’espècie humana. Això és el que em va empènyer a fer-ne l’estudi etològic.
Aya: Els professors de Batxillerat han establert una mitjana d’hores aproximades que hem de dedicar al TR, i ens diuen que han de ser 70. Quant de temps hi has dedicat tu?
Natàlia: Més que 70! Especialment en la part pràctica. A l’estiu, anava tres cops per setmana al Zoo. Quan hi anava, hi feia observacions, anotava el que em sorprenia per la manera com es movien, caminaven, saltaven. Passava tot el dia sencer allà, i en marxava pràcticament a l’hora que tancaven. Al final de l’estiu vaig poder arribar a les 30 hores d’observació que em vaig proposar.
Amb la part teòrica també vaig dedicar força. Ara bé, he de dir que en el meu TR el pes principal és la pràctica.
Aya: Què ens fa semblants els humans amb els ximpanzés?
Natàlia: En compartim gran part de l’ADN, concretament un 99% i això fa que en moltes de les accions que realitzen ens puguem veure reflectits.
“He sabut que n’hi ha més d’una, i no una d’única. A més, per continuar, la jerarquia dels ximpanzés es coneix com una de les més complexes del món animal”.
Aya: En el teu TR, he llegit que volies conèixer les relacions entre els diferents ximpanzés del Zoo de Barcelona amb el líder del grup?
Natàlia. Sí, hi vaig aprofundir, perquè actuen amb una jerarquia establerta. Sí, i segons estudis de camp que he consultat de diversos especialistes, he sabut que n’hi ha més d’una, i no una d’única. A més, la jerarquia dels ximpanzés es coneix com una de les més complexes del món animal. I, per continuar, en un grup concret acostuma a haver-hi un mascle alfa, que és el que té més responsabilitats, com ara, mantenir l’organització i coordinació del grup i fins i tot, intervenir en els conflictes entre altres individus. Aquest ha de demostrar força i capacitat de poder defensar i dominar al grup.
“En un grup concret acostuma a haver-hi un mascle alfa, que és el que té més responsabilitats, com ara, mantenir l’organització i coordinació del grup i fins i tot, intervenir en els conflictes entre altres individus. Aquest ha de demostrar força i capacitat de poder defensar i dominar al grup”.
Aya: Et va ser difícil arribar fins a Barcelona a l’estiu amb les mesures de la pandèmia?
Natàlia: Durant l’estiu, els trajectes no em van suposar cap problema. Els vaig fer amb tren. Sí que és veritat que el Zoo va decidir tancar unes quantes vegades a causa de la situació, i vaig haver de parar les meves observacions. Per sort, els únics problemes que vaig tenir en relació al transport, em van sorgir de cara al novembre, quan ja havia acabat el meu estudi. Volia tornar-hi, al Zoo, per fer fotografies dels individus per poder afegir més varietat al meu treball, però just van aparèixer les restriccions, de la segona onada de la pandèmia, i no vaig poder anar-hi.
Aya: Quina metodologia de recerca vas utilitzar per arribar a les conclusions del teu TR?
Natàlia: Vaig utilitzar un tipus de registre que em va permetre anotar els comportaments que realitzava el líder amb tots els altres. Seguidament amb totes aquestes anotacions, vaig elaborar un full de registre amb el qual vaig filtrar cada una de les conductes que vaig estudiar per poder realitzar tota una sèrie de percentatges i, finalment, extreure’n les conclusions. Tota aquesta metodologia la vaig dur a terme amb ajuda d’un curs que vaig fer al mateix Zoo, en el qual em van donar alguns consells sobre com distingir amb facilitat als diferents individus, i em van explicar també quins passos havia de seguir per fer unes bones observacions.
Extracte del TR de Natàlia Martín: “Observant rere el vidre”
Lògicament, el comportament dels ximpanzés en el seu hàbitat natural no és igual al dels ximpanzés en captivitat, ja que estar en aquesta situació pot provocar efectes a l’animal, com ara: l’estrès. És important saber que hi ha dos tipus de patrons en resposta a l’estrès: • Patró actiu: dintre d’aquest es troben les conductes aberrants. Els animals quan es troben en captivitat, tendeixen a tenir un comportament anormal, el qual consisteix a realitzar una acció de manera repetitiva sense cap mena d’objectiu. Aquestes accions són les anomenades estereotípies. Són les quals ens indiquen que existeix una relació anormal entre l’animal i el medi. • Patró passiu: Quan un animal manca d’estímuls (causa que provoca una reacció o una resposta en l’organisme) es produeixen els següents efectes: – L’avorriment: és una resposta psicològica a un medi, la qual es produeix quan hi ha una falta d’ànims. 23 – La letargia: És un tipus de son i inactivitat contínua que és molt pròpia d’animals en captivitat. – L’autoestimulació: els animals captius, poden arribar fins i tot al punt d’autolesionar-se – La coprofàgia: a causa de l’avorriment, poden arribar a menjar-se les seves femtes o regurgitacions. (11) Durant l’estudi, s’han observat alguns d’aquests comportaments, especialment, la coprofràgia i les conductes aberrants.
Jerarquia i estructura natural dels ximpanzés
Segons Dunbar (1988), no existeix una única estructura, sinó diverses paral·leles dintre d’un grup social. Cadascuna d’elles, són els resultats de diverses estratègies que utilitzen els individus per resoldre problemes que causa el medi.
En els sistemes socials, influeixen molt algunes característiques com la mida del grup, la quantitat de femelles i mascles, com s’aparellen, els recursos de l’alimentació i la distribució de l’espai. Pel que fa als recursos, tots dos sexes presenten un grau de preocupació diferent. Les femelles són les que es preocupen més per l’obtenció de l’aliment, mentre que els mascles presenten més preocupació pel nombre de femelles a les quals poden fertilitzar. Per tant, la distribució de les femelles dependrà dels aliments, mentre que la dels mascles dependrà de la de les femelles. La jerarquia dels ximpanzés es coneix com una de les més complexes del món animal. Els ximpanzés a la natura viuen en comunitats, les quals, generalment, estan compostes per uns 100 o 150 integrants. Les relacions entre els individus d’una comunitat no sempre són estables. Aquestes acostumen a dividir-se en subgrups, que normalment estan formats per membres de la mateixa família. No tots els subgrups són permanents, sinó que alguns es poden tornar a ajuntar en grans comunitats, com a l’inici, per poder caçar més fàcilment.
Per aquesta raó, es diu que els ximpanzés viuen en una societat fissió-fusió. (13) No tots aquests tenen la mateixa importància dintre d’una mateixa comunitat, sinó que, com les persones, hi ha alguns que tenen un carreg més important que altres. Generalment, en un grup acostuma a haver-hi un mascle alfa, que és el que té més responsabilitats, com ara, mantenir l’organització i coordinació del grup i fins i tot, intervenir en els conflictes entre altres individus. Aquest ha de demostrar força i capacitat de poder defendre i dominar al grup (4). Ser un individu amb més poder que els altres té un avantatge molt important, la qual és la facilitat d’obtenció dels aliments, però també té inconvenients, com ara, lluites freqüents que li poden proporcionar més estrès del normal i una major despesa d’energies.
Després d’aquest, es troben tots els altres mascles que tenen el mateix rang social. Aquests s’encarreguen de vigilar, cuidar les cries i buscar aliments, 21 però intenten desafiar al ximpanzé dominant (normalment en grup), ja que en algunes comunitats pot haver-hi més d’un líder. Finalment, trobem les femelles, que són les dominades pels mascles, encara que en alguns casos, poden arribar a amenaçar a alguns de menor rang. En el cas dels bonobos, aquestes acostumen a tenir un rang superior al dels mascles. Les femelles accepten la seva posició en la jerarquia de la comunitat i, al contrari dels mascles, no lluiten per aconseguir un rang superior.
Va ser un plaer ser tribunal del teu treball de recerca. Vaig aprendre molt!