Per què els alumnes han d’aprendre a pensar? I per què la Filosofia hi ajuda?
- Perquè no els enganyin. Vivim en una societat de la informació, i els infants i joves han de saber entendre que l’argument que els dóna la gent, pot ser real o no.
- Perquè la filosofia pràctica aporta lucidesa: no sempre surt tot bé, però han de ser viure els fracassos com un aprenentatge.
- Per assaborir el món. La filosofia va al fons de les qüestions, n’ensenya la complexitat, i just això és el que enriqueix la vida, perquè les criatures i els joves no se’n quedin només amb la superficialitat.
- Per preparar-los per saber ciutadans. No ho seran quan tinguin 18 anys i puguin votar, sinó que ho són des que són petits. Denunciar allò que no està bé, intentar que no et venguin un discurs fals forma part de la ciutadania.
- Per aprendre a relacionar-se amb els altres. La pràctica de la filosofia és el diàleg, quan es poden intercanviar punts de vista, que generen actituds democràtics, perquè s’accepta la diversitat. Per arribar a decisions comunes, cal negociar.
- Per ser creatius. La filosofia es preocupa per trobar solucions davant dels problemes, per tant, és un exercici de creativitat.
- Per construir una escala de valors propis, perquè distingeixin què és important i què no per a ells. I hauran de compartir la societat amb d’altres persones que tenen altres valors.
- Per rebutjar la violència. La paraula s’entronitza com a forma de comprensió entre les persones. La filosofia sempre ha volgut instaura el diàleg i no haver de recórrer mai al poder i a la imposició.
- Per ser crítics i autocrítics. Perquè no es conformin amb allò que es veu, per buscar-ne les fortaleses i les febleses de tot.
- La filosofia ajuda a viure i també a ben morir. La filosofia és l’alternativa a la religió per afrontar la infinitud. La mort és un procés natural de la vida, i això ens dóna el sentit que hem d’aprofitar-la molt per no haver-nos de penedir de res quan arribi, que no abandonin mai cap projecte.
