Autora: Teresa Ortega i Escalas
El dia 3 de febrer de 1937 una ordre redactada a Burgos prohibia la celebració del Carnaval a totes les regions sota domini franquista i a partir de 1939 es va prohibir a tot Espanya. Tot i així els vilanovins no van voler sotmetre’s a aquesta idea i van ser dels pocs que van continuar celebrant les seves festes de manera discreta, però sense amagar-se.
Al començament es van recuperar els balls de màscares dins de societats culturals i recreatives, i més endavant, durant la dècada dels anys cinquanta, la festa va tornar al carrer amb el Dissabte de Mascarots, on la gent sortia amb la cara tapada amb màscares.
Durant els anys cinquanta, seixanta i setanta, el Carnaval de Vilanova es va convertir en un referent a Catalunya. Moltes persones d’altres llocs van aprendre com celebrar el Carnaval gràcies a l’experiència vilanovina. Fins i tot grups teatrals com els Comediants o els primers membres de la Fura dels Baus van participar en aquestes celebracions durant diversos anys. Tot i que no va ser l’única població que va mantenir la festa, Vilanova destacava perquè seguia celebrant el Carnaval en les dates tradicionals, encara que en algún moment se li canviés el nom per Festes d’Hivern.
Ja als anys seixanta, el Carnaval començava el Dijous Gras amb la Xatonada. Avui en dia això és habitual arreu de Catalunya, però durant el franquisme era un fet excepcional. El Dijous Gras se celebrava amb un sopar familiar —que ara a vegades també es fa entre amics— on es menjava xató, truites i, per acabar, merenga. Amb el temps, aquesta celebració va passar a fer-se també en espais públics i s’ha convertit en un símbol d’identitat de la ciutat i la comarca. El dissabte arribava la Nit de Mascarots, una nit de disfresses on la gent jugava a canviar de rol i a confondre’s amb els altres.
A finals dels anys cinquanta també es van començar a celebrar les Comparses, amb les tradicionals guerres de caramels. El Dimecres de Cendra es feia l’Enterrament de la Sardina, amb un ball de disfresses i la lectura del Testament del Rei Carnestoltes. A partir dels anys setanta, el Carnaval va anar creixent amb nous actes com el Ball de Mantons, assaigs de rues i molts més balls a les societats.
Finalment, l’any 1976, poc després de la mort de Franco, el Carnaval de Vilanova va poder celebrar-se plenament amb el retorn de l’Arrivo, l’arribada del Rei Carnestoltes i la lectura del Sermó a la Plaça de la Vila, sense censura i amb molt d’humor. Després s’hi van afegir encara més actes, com el Vidalot, el Moixó Foguer i activitats esportives en clau de broma.
Avui dia, el Carnaval de Vilanova és considerat un dels carnavals més fidels a la tradició mediterrània i ha sabut evitar convertir-se en una festa buida o excessivament comercial. A més, un dels seus encants és que els vilanovins durant Carnaval fan broma de tot el que ha succeït al llarg de l’any.
Per més informació podeu entrar al següent link: https://www.vilanova.cat/la_setmana_de_carnaval
Bibliografia:
https://carnavaldevilanova.cat/el-nostre-carnaval/historia/
https://www.vilanova.cat/carnaval
