Per què els alumnes han d’aprendre a pensar? I per què la Filosofia hi ajuda?
Perquè no els enganyin. Vivim en una societat de la informació, i els infants i joves han de saber entendre que l’argument que els dóna la gent, pot ser real o no.
Perquè la filosofia pràctica aporta lucidesa: no sempre surt tot bé, però han de ser viure els fracassos com un aprenentatge.
Per assaborir el món. La filosofia va al fons de les qüestions, n’ensenya la complexitat, i just això és el que enriqueix la vida, perquè les criatures i els joves no se’n quedin només amb la superficialitat.
Per preparar-los per saber ciutadans. No ho seran quan tinguin 18 anys i puguin votar, sinó que ho són des que són petits. Denunciar allò que no està bé, intentar que no et venguin un discurs fals forma part de la ciutadania.
Per aprendre a relacionar-se amb els altres. La pràctica de la filosofia és el diàleg, quan es poden intercanviar punts de vista, que generen actituds democràtics, perquè s’accepta la diversitat. Per arribar a decisions comunes, cal negociar.
Per ser creatius. La filosofia es preocupa per trobar solucions davant dels problemes, per tant, és un exercici de creativitat.
Per construir una escala de valors propis, perquè distingeixin què és important i què no per a ells. I hauran de compartir la societat amb d’altres persones que tenen altres valors.
Per rebutjar la violència. La paraula s’entronitza com a forma de comprensió entre les persones. La filosofia sempre ha volgut instaura el diàleg i no haver de recórrer mai al poder i a la imposició.
Per ser crítics i autocrítics. Perquè no es conformin amb allò que es veu, per buscar-ne les fortaleses i les febleses de tot.
La filosofia ajuda a viure i també a ben morir. La filosofia és l’alternativa a la religió per afrontar la infinitud. La mort és un procés natural de la vida, i això ens dóna el sentit que hem d’aprofitar-la molt per no haver-nos de penedir de res quan arribi, que no abandonin mai cap projecte.
