Fa més o menys un mes, com alguns de vosaltres ja sabeu, vaig estar una setmana fora del centre. En Joan és a Eslovàquia, us deia el/la pobre company que m’havia de substituir. Alguns m’heu preguntat: I què hi vas anar a fer?
Com ja sabeu, el centre és dins d’un programa KA1, en un consorci impulsat pel Departament d’Educació anomenat GEETS. Com a part d’aquest consorci, una de les actuacions que ens interessava al centre era prendre part del job shadowing. Això consisteix, simplificant, en anar a un centre educatiu, observar com treballen un o diversos aspectes per veure què es pot aplicar en els nostres centres d’origen. El nostre job shadowing era a la ciutat de Zilina, al nord d’Eslovàquia, en un institut anomenat Gymnazium Blingvalne (institut bilingüe).
Aquest institut té signats dos convenis, un amb el govern belga i l’altre amb l’estat espanyol, en virtut del qual ofereix ensenyaments bilingües, és a dir, en eslovac i francès o espanyol. L’alumnat del centre cursa les assignatures que correspondrien al curs de secundària en el que estiguin i totes les de l’àmbit científic les cursa en llengua francesa o espanyola. En el cas del castellà, quan acaben l’equivalent a batxillerat tenen dues titulacions, una eslovaca i l’espanyola (batxillerat científic).
Els dos observadors érem jo mateix i en Jorge Gallego, professor de tecnologia a l’Institut Joan Oró de Lleida. I dóna la casualitat que ja ens coneixíem abans. Els dos som lleidatans, d’edats semblants i, curiosament, ens hem donat classe l’un a l’altre (jo el vaig tenir d’alumne d’anglès a l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida, i ell ha estat el meu formador de metodologia AICLE en cursos de formació del Departament). Amb en Jorge vam tenir l’oportunitat d’assistir a classes de biologia, matemàtiques, física i química i literatura en castellà i francès, així com classes de llengua anglesa. També vam explicar el sistema educatiu català als alumnes del centre i vam resoldre dubtes existencials sobre com era la vida a Catalunya (coses com què pensàvem de la situació política a com eren les dones catalanes…)
El professorat i direcció del centre van estar molt pendents de nosaltres i ens van oferir l’opció de visitar una escola de primària que treballa amb metodologia AICLE, on ens van acollir també molt bé. El sistema educatiu eslovac és lleugerament diferent del català, allà la primària té 9 cursos i la secundària, 4, encara que els alumnes de l’institut bilingüe de Zilina fan un curs més de secundària, ja que el primer curs dediquen unes 20 hores setmanals a l’aprenentatge de l’espanyol o el francès.
Ha estat força enriquidor conèixer noves maneres d’emprar la llengua estrangera com a llengua vehicular i eixamplar la xarxa de contactes del centre amb professionals europeus, i espero aportar aquesta experiència a la meva docència a l’institut.
Us adjunto algunes fotos. Per cert, alguns dels professors del BiM, en veure-les han observat que vaig tapat (feia fred) i molt mudat. No sé ben bé a què es refereixen…
Joan Pere Roselló
Comentaris recents