Avui 12 de maig, és el Dia Internacional de les Infermeres.
Ja fa mes de 2 mesos que per motius obvis no vinc a l’institut; us he de dir que us trobo a faltar. Trobo a faltar els dimecres al migdia, sortir de la meva consulta de pediatria del CAP per anar a la Consulta Oberta de l’institut Badia i Margarit.
Trobo a faltar la benvinguda dels alumnes que em veuen arribar quan son al pati, la salutació del personal de consergeria i dels professors; al vestíbul, a la sala de professors, a l’escala i als passadissos.
Trobo a faltar les exposicions que sempre teniu a l’entrada: llibres de lectura, treballs, murals, manualitats, experiments…
Trobo a faltar corredisses, empentes, xiscles, soroll, crits….aquells moments atabaladors que hi ha als centres educatius entre classe i classe. I el timbre.
Però sobretot us trobo a faltar a vosaltres, a les alumnes i els alumnes. Les vostres mirades de felicitat, de vergonya, d’enuig, de passotisme, mirades plenes de curiositat; mirades buscant algú que us entengui i a qui poder explicar-li allò que et passa, allò que t’han dit, allò que t’amoïna, allò que t’ha fet plorar, allò que no vols explicar…mirades que busquen confidencialitat.
Trobo a faltar el vostre vocabulari, les vostres expressions i frases fetes, les vostres ganyotes, gesticulacions, les rialles…i tot allò que és tant propi dels adolescents, les vostres coses.
Trobo a faltar que m’expliqueu les vostres vivències, les anècdotes , aquelles coses que us passen i me les veniu a dir en grupets de tres o quatre o veniu soles o sols…i rieu,i riem o a vegades us contradieu i us enfadeu i entre tots li donem la volta i pactem. Que bonic poder pactar amb vosaltres.
Trobo a faltar la sinceritat amb la que us dirigiu a mi. Aquelles converses que tenim, de les quals aprenc molt de vosaltres. Converses que en ocasions revelen actituds i hàbits poc apropiats i reflexionem plegats i de nou pactem. I quedem per tornar-ne a parlar. I n’aprenem plegats. I al marxar ens diem adéu amb un somriure. Un somriure que ens dona la seguretat i la tranquil·litat necessària per relaxar la situació, entendre que calen canvis de conducta i reforçar actituds per uns estils de vida saludables.
Trobo a faltar les alumnes i els alumnes que veniu a fer-me preguntes sobre treballs, a fer-me alguna enquesta, a oferir-me loteria per final de curs; quan no us trobeu bé o quan us heu fet una ferida, un cop…Quan m’expliqueu els projectes i activitats que fareu a nivell de centre, les excursions, els intercanvis. Quan marxo i us dirigiu a mi…quan tornes a venir? Quan vindràs a fer-nos la xerrada a la classe?
Us he vist cantar, ballar, fent teatre, participant a curses i esdeveniments esportius. Hem organitzant donacions de sang plegats. Ens saludem i ens continuarem saludant amb un somriure si ens trobem en un espai que no és l’institut.
Us trobo a faltar molt.
D’aquesta manera he volgut compartir el Dia Internacional de les Infermeres amb vosaltres, ja que la meva feina com a Infermera de Salut i Escola m’apassiona i això és gràcies a totes i tots els que formeu aquesta gran família de l’Institut Badia i Margarit.
Fins ben aviat!
Fanni Vich – Infermera de Salut i Escola
t
Moltes gràcies Fanni per la feina que heu fet aquests mesos. Jo també trobo a faltar molt el BIM, els alumnes, les families, els profes, el personal i la infermera que sempre troba un moment per escoltar-te.Un article preciós.
Quin escrit més maco Fani!
Es troben molt a faltar…
Moltes gràcies Fanni per l’article, per la feina feta, per la feina que estàs i esteu fent i per la feina que faràs i fareu…
Desitjant retrobar-nos i compartir emocions, vivències, anècdotes, dolor, estima, orientació i sobretot mirant pel benestar de totes i tots els alumnes.
GRÀCIES I FINS BEN AVIAT!!!