Un Haiku és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses.
És un poema breu, té tres versos de 4-6-4 síl·labes (Comptant amb la mètrica catalana).
L’última paraula de cada vers ha de ser plana o esdrúixola (no pot ser aguda). Hi ha autors que no respecten aquesta norma.
No té rima.
Normalment està escrit en present i parla de temes de la natura i de la vida quotidiana
Els haikus, encara que semblin senzills, són poemes complets i sempre ens volen dir “alguna cosa més” que el significat de les paraules que el componen. El lector ha de procurar trobar-hi sensacions o emocions en aquestes formes tan breus i concentrades de poesia.
Lleu, s’insinua
a llevant una ratlla
de llum molt tènue.
Martí i Pol
Els buits immensos
del no-re ens esperen
per engolir-nos.
Espriu
Pasó el ayer,
pasó también el hoy;
se va la primavera.
Yosa Buson (1716-1784)
¿Es un imperio
esa luz que se apaga
o una luciérnaga?
Jorge Luis Borges
Hecho de aire
entre pinos y rocas
brota el poema.
Octavio Paz
AQUEST ÈS UN HAIKU TRADICIONAL.
Esperem els vostres als comentaris, i els anirem recollint.
T’ho explico tot
T’imagino aquí ara
En el meu món
Mira’m només
Mira’m els ulls com qui
Mira l’amor
Pel dematí
Aixecat del teu llit
Per no dormir
No a les drogues
Per la salute que tens
Pels teus nens sans
Són deu virtuds
Més de cent -mil defectes
I mil errors
La neu caiguda
La pluja a arribat
Cuan s’ha acabara
L’ametller floreix
la primavera arriba
I la vida neix.
Arbre robust
amb branques
fins al cel roig.
Nit de foscor.
Dibuixos al cel fosc
fets de somnis.
Per la tardó
No s’hi pot escapar
De la tardó
Oh! Ja es hivern
Època d’amor on
El Fred ya ve!
Mirant-li el rostre
Noto la sensació…
M’he enamorat
Les fulles cauen,
tothom menja castanyes,
així es la tardor.
En alguns llocs,
junts celebraran Nadal,
I molts s’esoanten.
A Catalunya,
tots fem la castanyada,
mengem moniatos.