Sabem que no hem sigut els primers i que no serem els últims, són molts els textos teatrals i guions cinematogràfics que s’han fet al voltant de la temàtica de l’Univers, una temàtica tan àmplia, com interessant. Però aquesta vegada han sigut les històries i les veus de l’alumnat de CMC d’arts escèniques les que hem vist i escoltat. 11 textos dramatúrgics amb els que hem vist els inicis de l’Univers, el naixement del Sistema Solar, la vida i mort de les estrelles (sí, ens hem aventurat a veure i viure la mort del Sol!), hem empatitzat en com es deu sentir el petit Plutó i hem reobert discussions entre ciència, pseudociència i fe. Ha sigut un viatge llarg, en que a moments ens ha semblat anar ràpid i a moments ens ha semblat que se’ns dilatava el temps, hem après que no podem córrer més del que de vegades hem volgut, tot i que a vegades ho hem intentat i, fent el salt a la ficció, fins i tot un grup s’ha saltat uns límits fonamentals fins a fabricar la màquina teletransportadora. Moltes vivències, investigacions i conceptes, que hem descobert i posat en discussió en els col·loquis “postfunció”. Un procés que no ha estat fàcil però del que finalment podem estar ben orgullosos i orgulloses de tot el que hem après i de tot el que ara hem copsat que ens queda per saber. En definitiva, un viatge de la mà de la ciència i el teatre del que sortim diferents de com vam començar, que en definitiva d’això es tracta.
