Amb la pandèmia s’evidencien i s’accentuen les desigualtats. Aquest fet ens convida a reflexionar sobre aquesta situació i ens adonem que necessitem anar transformant i innovant la tasca docent.
Cal continuar aprofundint en aquesta perspectiva d’escola que aprèn, entenent-nos com a comunitat en actitud constant d’aprenentatge, compartint bones pràctiques i també el feedback de les companyes fet amb voluntat de facilitar la millora i l’aprenentatge entre iguals. És important poder compartir amb les docents que s’incorporen al projecte les dinàmiques de treball per tal de fer sostenible el projecte de centre, buscant els espais, no sempre és fàcil trobar-los. Tenim clar que la formació dels docents és un factor clau per a transformar el sistema educatiu. El claustre de l’IE Daniel Mangrané és un claustre que aprèn, que està en continu procés formatiu, #femcamí, aprenent de fora però també de dins.
La pandèmia ens ha obligat a adaptar-nos a una nova situació i necessitats. Ha estat un repte però també una oportunitat, ja que ens ha permès veure quines eren les nostres mancances, les de les famílies i l’alumnat, i suplir-les. Parlem per exemple, de la formació digital per a tota la comunitat educativa, el nou entorn virtual d’aprenentatge, des d’infantil fins a l’ESO, i nous recursos (l’arribada de Chomebooks a Vèrtex). Per fer front a aquesta adaptació, calia un grup impulsor, que en el nostre cas ha vingut donat per les diferents comissions, equips de projectes i grup impulsor de centre (EMPIC).
La reflexió conjunta ens ajuda a descobrir els punts forts i els de millora, a avançar com a comunitat permanent d’aprenentatge. Seguim!
Han entrat fa poc
