L’Institut Vallès, en els darrers cursos, ha manifestat una important dedicació i inclinació cap a la filosofia. Des de fa tres cursos que tot l’alumnat dedica almenys una hora setmanal a la reflexió filosòfica. Això ens ha empès a presentar per a tota la comunitat educativa del centre una frase d’un filòsof cada mes, que pot suggerir reflexions, comentaris, pensaments…
Aquest és un bon espai, si voleu, des de la més absoluta llibertat i respecte, per expressar-vos.
Vols veure les reflexions d’altres mesos? Aquí les pots trobar.
A menudo alguno de mis alumnos dice “no sé explicártelo”. Y les respondo: “entonces no lo sabes”. Casi contrariado me mira y me replica: “sí, sí que lo sé”. Y no tengo más que rechazar su queja otra vez con una pregunta que creo se relaciona con la cita de Wittgenstein: ¿Cómo sé que lo sabes si no me lo puedes transmitir con palabras? Desde mi desconocimiento académico solo puedo añadir que, y quizás tiene que ver con mi formación como lingüista, no somos más que lenguaje. El austríaco, que acabó de maestro en una escuela de primaria (por voluntad propia, of course), acertaba en la medida en que la mayor parte de nuestros problemas se formulan a través del lenguaje. El resto pertenece a un insondable espacio del que no podemos saber nada. Felices fiestas. Francesc.
Considero que hi ha coneixement sense llenguatge, com per exemple el musical. La intuïció matemàtica també està associada al coneixement i sovint es crea amb el que jo en diria pre-llenguatge. De fet, seria el llenguatge el que acabaria per validar-la o no.
D’altra banda, l’afirmació permet plantejar una qüestió interessant: llenguatges diferents implica ments diferents? La meva ment catalana és diferent de la castellana o de l’anglesa?
D’una tercera banda, com és que toqcant guitarres diferents se m’acuden idees diferents? Quin paper juga aquí el llenguatge? I el mitjà? És la creació musical conseqüència del mitjà-llenguatge? Tornem així al paràgraf anterior.