Diversos. Tossa de Mar, desembre de 2025
Al novembre van començar les xerrades informatives d’aquest curs per a l’alumnat d’ESO i, fins ara, s’han tractat qüestions com l’assetjament escolar, el tabaquisme, el consum de begudes energètiques o el càncer, el tema de la Marató de 3Cat.
El 3 de novembre, a 1r d’ESO es va fer una xerrada sobre el tabaquisme a càrrec del psicòleg Narcís Heras, qui va parlar dels seus efectes i de com prevenir-ho, entre altres aspectes. També a primer, els Mossos d’Esquadra van informar els joves sobre l’ús segur d’Internet.
El dia 10, a 2n d’ESO els van parlar d’assetjament i ciberassetjament, en una sessió que també va realitzar en Narcís Heras. I el 24 de novembre, els dos grups d’aquest mateix curs van tornar a escoltar el psicòleg, en aquest cas sobre begudes energètiques.
Les sessions van continuar el 28 de novembre amb una activitat d’Orientació formativa per a 4t d’ESO, promoguda pel Consell comarcal de la Selva.
Combatre l’assetjament i el ciberassetjament
Narcís Heras va començar la xerrada sobre assetjament i ciberassetjament tot concretant el nombre de casos que s’han denunciat a Catalunya des de l’inici del curs passat: 2.000, segons el Registre de Violències de l’Alumnat, creat pel Departament d’Educació.
Interpel·lats pel psicòleg, l’alumnat del 2n A es va referir als últims casos d’assetjament que s’han difós a través dels mitjans de comunicació i, a partir de les seves preguntes, va contribuir a definir els conceptes d’assetjament i de ciberassetjament. Aquest es produeix quan hi ha una situació d’assetjament entre iguals i de manera continuada, sigui en persona o de manera virtual, tal com va dir l’expert. A més, va remarcar que es pot produir en tots els àmbits, no només en l’escolar, sinó durant activitats esportives, a dintre de les famílies o en el món laboral. Ara bé, Heras també va desmuntar errors com per exemple el fet d’interpretar bromes com a situacions d’assetjament.
Continuant amb el format participatiu de la xerrada, els alumnes van exposar diferents tipus d’assetjament, físic, verbal, psicològic o social, «la finalitat del qual —va afirmar el psicòleg— és ignorar o excloure una persona del grup, de la classe o d’un equip esportiu».
Tot seguit, es va tractar el ciberassetjament, el qual té moltes variants i es caracteritza per produir-se les 24 hores de tots els dies de l’any. Segons va explicar Narcís Heras, es pot concretar en la difusió o l’enviament continuat de “mems”, la difusió d’informació privada o, per exemple, relacionada amb el físic d’una persona. Amb relació al ciberassetjament, també va deixar clara la gravetat d’allò que es pot fer amb la intel·ligència artificial, ja que «permet falsificar dades o imatges».
El professional va informar els joves que a partir dels catorze anys s’entra en l’edat penal i, en cas d’haver-hi evidències de cometre assetjament, «es deriva a un Jutjat de Menors i pot comportar una pena». Es pot cometre «un delicte i greu», va alertar. En aquest punt, Heras es va referir a la sèrie Adolescence, que tracta aquest assumpte i han vist diversos alumnes presents a l’aula. «A la Gran Bretanya, d’on és la sèrie —va dir—, l’edat penal és de deu anys».
Un altre assumpte destacat de la xerrada van ser els efectes de l’assetjament en la persona que el pateix. «La depressió és un clar indicador de què alguna cosa està passant», va afirmar Heras, i entre tots se’n van descriure alguns símptomes possibles: aïllament, evitar anar a classe, tristesa, infravaloració, pensaments suïcides, autolesions, trastorns de la conducta alimentària, ansietat o, entre d’altres, addiccions «per fugir». Arribats a aquest punt, el psicòleg va explicar que «la continuïtat de traumes al llarg de la vida, des de petits, afecta l’adult».
Després, va demanar a l’alumnat que reflexionés sobre les raons per les quals algú escull una altra persona per assetjar-la i una noia va considerar que ho fa perquè «hi veu reflectides les seves inseguretats». D’altres van considerar que potser es deu a «enveja», «perquè hi veu debilitats» o, també, «per rebuig a la diferència». Llavors els va proposar que es posessin a la pell dels agressors i van opinar que «no són feliços amb la seva vida».
Finalment, Narcís Heras va tancar la sessió ensenyant fotografies de diversos personatges famosos que han patit assetjament en algun moment de la seva vida, entre els quals hi havia l’actor Tom Cruise, el presentador de televisió Jesús Vázquez, les cantants Madonna, Lola Índigo, Lady Gaga, Demi Lovato, Ariana Grande o Taylor Swift, a més de Justin Bieber.
Mathew C. i Redouan A. 3r B | Redacció InfoTossa
