Reportatge. Tossa de Mar, desembre de 2025
Soc un alumnat de 3r d’ESO provinent de Gàmbia, a l’Àfrica, però ja fa sis anys que estudio a Catalunya. Jo, des de petita, somiava a ser un estudiant d’Espanya perquè aquí tinc més possibilitats d’aprendre i de futur; ja han passat molts anys i ara estic molt contenta. Però no només us parlaré dels estudis, sinó també d’altres coses que són diferents als dos països.
Començaré parlant-vos de les diferències entre els conceptes familiars. En la nostra cultura, la relació entre els membres de la família és molt estricta i, normalment, els pares tenen quasi tot el control sobre els seus fills. En canvi, a Espanya estan menys supervisats pels pares i quasi la majoria dels nens i les nenes tenen una vida lliure, però també controlada.
D’altra banda, la vida a l’Àfrica té un ritme lent i, per tant, això també es veu a l’escola. És a dir, el que aquí a Catalunya fas a primer d’ESO, a Gàmbia es pot fer a quart. A més, a l’Àfrica, els nens tenen una altra manera de dirigir-se als més grans i també a l’institut. L’alumnat no pot dir el nom del professorat, ja que es considera una falta de respecte. En canvi, a Espanya és el contrari, perquè pots dir el nom del professor.
Dues escoles
Per altre costat, hi ha menys temps per descansar, sobretot la gent de ciutat. Els nens i les nenes que van a l’institut quasi no poden descansar, ja que tenen més estrès per estudiar i per treballar. Tenen dues escoles; una al matí que dura cinc hores, en anglès i en què es fan les matèries habituals, i una altra a la tarda en àrab, que s’allarga tres hores. Aquesta última es fa en un altre edifici i amb unes altres regles: no poden anar vestits com vulguin, han de portar l’Alcorà sense falta i els nois i noies no estan a la mateixa classe. S’hi comença a anar a set anys i, després, l’edat no importa, perquè cada grup va per l’ordre de les oracions de l’Alcorà; tu pots tenir quinze anys i anar a classe amb alumnes de deu.
També hi ha altres diferències, ja que a l’Àfrica els nens i les nenes reben una educació diferent. A les noies, quan ja tenen una certa edat, les seves mares les ensenyen com ha de netejar, cuinar, comportar-se i, a vegades, a cosir. Els nois després d’anar a les dues escoles no fan gairebé res, només a l’estiu, quan no hi ha escola van al camp amb els seus pares per ajudar-los i aprendre a cuidar la terra i els animals. Això passa perquè en un futur, quan ells ja siguin grans, estiguin acostumats a treballar i a viure sense els seus pares.
En conclusió, vull dir que la vida a l’Àfrica no és millor ni pitjor que a Espanya o a Catalunya, tot depèn de la persona i del que està acostumada a viure.
Fatu K. 3r B
