De Tossa fins a la Masia, un somni fet realitat

Entrevista. Tossa de Mar, febrer de 2026

Avui tenim l’orgull d’entrevistar a la Jana B., la nostra amiga i excompanya d’estudi, que amb només catorze anys ja juga al Futbol Club Barcelona femení. Amb esforç, il·lusió i molta feina, està complint un somni que comparteix amb milers de noies arreu del món: jugar a futbol en un dels millors equips.

Recordes el teu primer partit en un equip? Què vas sentir?
El primer partit de tots no el recordo, però sí el primer amb el Barça, que va ser quan jo estava a segon any d’aleví; és a dir, quan tenia onze anys i va ser en un torneig que es jugava al camp del Santa Susanna. El primer partit vam jugar contra el Reus, aleshores encara jugava futbol 7 i es jugaven quatre parts de quinze minuts. Jo en aquell partit vaig sortir de suplent, però vaig jugar les tres últimes parts, recordo que vaig marcar un gol des del mig del camp i va ser increïble viure aquell moment, ja que va ser el gol de la victòria: vam quedar 2-3. En aquest partit, vaig sentir que estava molt nerviosa, però també tenia moltes ganes i molta il·lusió. 

Què significa per a tu jugar al Barça?
Per a mi jugar en el Barça és un orgull, ja que sempre ha estat l’equip del meu cor, des de ben petita que ja em posava la samarreta del Barça. D’acord que hi ha molta gent i jo mateixa, a vegades, que no valorem on estem i tot el que tenim, els fisioterapeutes, el metge, les companyes, els entrenadors, els preparadors físics… De tot, però, quan hi penso, és com un somni fet realitat. Només estar a les categories inferiors del club ja és un èxit i un somni, és un sentiment difícil d’expressar, ara toca continuar treballant i anar progressant a poc a poc. 

Jana

Com és un dia normal a la teva vida, entre entrenaments, estudis i temps lliure?
Ara que estic a la Masia, els horaris són una mica diferents. Ens despertem a les set del matí per esmorzar i canviar-nos, perquè a les 7:20 surt el bus cap a l’escola. Les classes són de 8:00 a 13:30 i, quan acaben, l’autobús ens recull i tornem a la Masia. Hi arribem cap a les dues i deixem el mòbil en una caixa forta fins a les cinc de la tarda. Després de dinar, cap a dos quarts de tres, descansem una estona a les habitacions o a la zona comuna, on hi ha sofàs, televisió, futbolins i ping-pong. 

Què feu a les tardes?
A la tarda tenim classes de reforç. Dilluns, dimecres i dijous són de 15:30 a 16:15, i després fem una dinàmica amb els tutors fins a les cinc. Els dimarts tenim reforç d’Anglès de les tres fins a tres quarts de quatre, i els divendres són de descans. Quan acaben les classes, gairebé cada dia (menys els dimarts) anem directament a entrenar. Ens canviem i a les cinc comencem l’entrenament, que inclou gimnàs i camp. Acabem cap a dos quarts de vuit o les vuit del vespre, segons el dia. Després ens dutxem, sopem cap a dos quarts de nou o les nou i, entre les deu i dos quarts d’onze de la nit, pugem a l’habitació per anar a dormir. 

Quins són els teus referents en el futbol femení o masculí?
El meu ídol sempre ha estat Messi, ja que és el millor de la història, però actualment m’agrada molt en Pedri, però més en Gavi, ja que tothom diu que futbolísticament m’assemblo molt a ell perquè lluita molt, tinc arribada i no dubto a posar la cama o el cap, o el que sigui, en una pilota dividida, i també m’agrada molt perquè és l’ànima de l’equip i sent els colors com ningú. I després està en Pedri que és un espectacle i intento fixar-me en el que fa al camp i com s’hi situa per així poder millorar. Té molta qualitat i una gran visió de joc. 

Somies arribar al primer equip del Barça o jugar amb la selecció espanyola?
Sí, la veritat que si un dia arribés a debutar amb el primer equip seria un somni i un dia especial, és per al que m’estic esforçant i lluitant cada dia, dins i fora del camp. I per l’altra part, ja he anat amb la selecció espanyola, però no hi he arribat a jugar perquè estava lesionada. De totes maneres, continuaré treballant per poder anar la pròxima convocatòria. 

Què li diries a una nena que vol començar a jugar a futbol, però té por o dubtes?
Doncs, li diria que no ha de dubtar, que si ella vol jugar a futbol, endavant, que el futbol és un esport, però també és la teva segona casa, és on et deixes anar, gaudeixes i et desfogues, on treus els nervis i també et relaxes.  

Si poguessis descriure en tres paraules què significa per a tu el futbol, quines serien?
És complicat posar-hi només tres paraules, però si haig de posar-les serien, sacrifici, esforç i lluita. 

Quin missatge t’agradaria deixar als teus companys i als lectors de la revista digital de l’institut InfoTossa?
A tots aquells que llegeixin la notícia m’agradaria dir-los que, si volen una cosa, lluitin fins que l’aconsegueixin i que valorin el que tenen, perquè hi ha molta gent que voldria tenir-ho, encara que sigui una ximpleria. 

Jordi Ll. i Martín L. 3r B