Aquest 2019 l’Assemblea de Nacions Unides (ONU) l’ha proclamat com l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics coincidint amb el 150è aniversari de la seva creació i també l’ONU des del 2016 amb l’ objectiu de visualitzar la tasca que han dut a terme les dones científiques i per tal que es fomentin les vocacions científiques entre les nenes, l’11 de Febrer es celebra el dia internacional de les Dones a la Ciència.
Dimitri Mendeléiev, Rus, nascut a Sibèria, dissenyà un sistema que ens ha permès endreçar els element químics segons les característiques dels seus àtoms. El tema és que no en va tenir prou amb ordenar segons com eren, sinó que ho va fer d’una manera periòdica. Primer el petit, segon el mitjà, després el gran…. Això permet deduir les seves propietats d’acord amb el lloc que ocupen i, fins i tot, preveure l’existència d’alguns elements desconeguts, descoberts a posteriori.
Actualment la taula periòdica s’ha convertit en una icona de la ciència i la cultura perquè, a banda d’endreçar (també es podria haver fet per ordre alfabètic), ho fa captant l’essència de cada element. Només amb localitzar en quina casella està ubicat un element, sabrem si és sòlid, líquid o gas, si reaccionarà fàcilment i quin tipus de compostos formarà. Una eina que permet al científic predir l’aparença i les propietats de la matèria a la Terra i la resta de l’Univers.
Junt a Mendeléiev, també hi ha molts científics que han fets grans descobriments i que han esdevingut icones, no només en l’àmbit científic, sinó que també han estès la seva figura a més àmbits de la nostra societat. Però sempre es parla de científics, d’investigadors, de doctors,… tot en masculí.
Malgrat els impediments que van haver d’afrontar les dones per accedir a la ciència podem trobar molt referents femenins en aquest àmbit que és aparentment tan masculí. Hi ha moltes dones que van fer grans aportacions a la ciència; algunes són molt famoses com Maria Skłodowska, coneguda com a Marie Curie (el cognom del seu marit…), que va descobrir el poloni i el radi; o Lynn Margulis, que va aportar la Teoria Endosimbiótica de les cèl·lules; o Rosalind Franklin, el seu treball va fer possible el descobriment de l’estructura de l’ADN; però hi ha una llarga llista de dones: Susan Jocelyn Bell Burnell, que descobrí la primera radiosenyal d’un pulsar; Emmy Noether, qui va formular diverses teories i un teorema sobre matemàtiques i física; Sophie Germain, coneguda per la seva teoria dels números primers; Katherine Johnson, Dorothy Vaughn i Mary Jackson, tres astrofísiques que, a més de dones, eren afroamericanes. També destaca Hedy Lamarr, actriu però també va fer treballs d’enginyeria de telecomunicacions (sense formació acadèmica en enginyeria) i inventora del precursor de l’actual WiFi, no va ser presa seriosament pel fet de ser “molt atractiva”. I com oblidar Ada Lovelace a qui molts historiadors consideren la primera programadora! Totes aquestes dones van contribuir a la ciència, però d’elles es parla poc o gens, tot i que sense el seu treball segurament molts homes no haurien pogut fer posteriorment els seus estudis.
A l’institut de Tossa de Mar hem decidit prendre el compromís de difondre i estendre la celebració dels 150 anys de la Taula Periòdica, en aquesta ocasió no només hem decidit prendre un compromís, sinó que n’hem pres dos: Visualitzar la tasca de la dona a la ciència i fer més propera la Taula Periòdica dels elements. La tasca s’ha realitzat durant les classes de ciències, i hi ha participat tot l’alumnat de 2n, 3r, 4t d’ESO i 1r de Batxillerat tot recreant una taula periòdica on els elements son les dones científiques que mitjançant la ciència han contribuït a fer un món millor.
Text: Maria Castelló Mundet i Carles Couso Macaya (1r de Batxillerat)
