El professorat de l’Institut Thalassa reivindica la qualitat de l’ensenyament públic
Davant la situació actual del sistema educatiu, el cos docent del nostre centre comparteix una reflexió sobre els reptes i les necessitats urgents per garantir el futur de l’escola pública.
En un context de canvis constants en la normativa i en la demografia, els professors i professores de l’Institut Thalassa de Montgat volen fer sentir la seva veu. Més enllà de les simplificacions habituals, les demandes del claustre tenen un objectiu comú: recuperar la qualitat de la docència i garantir una atenció digna per a tot l’alumnat.
A continuació, desglossem els punts clau d’aquestes reivindicacions:
1. Baixada de la natalitat: una oportunitat perduda?
Durant anys, les aules s’han massificat, arribant a ràtios de 37 alumnes a l’ESO i 43 a Batxillerat. Ara que la natalitat baixa, en lloc de reduir el nombre d’alumnes per aula per millorar l’atenció, l’administració opta pel tancament de línies.
* La demanda: Mantenir les places docents i reduir les ràtios per aprofitar la conjuntura demogràfica i oferir una educació més personalitzada.
2. Inclusió real vs. Burocràcia
L’educació inclusiva és un pilar fonamental, però l’actual absorció de l’alumnat d’educació especial per l’escola ordinària s’està fent sense el traspàs de recursos necessaris. Falten psicòlegs, integradors socials i logopedes.
A més, la nova normativa exigeix adaptacions curriculars burocràtiques per a l’alumnat, sovint basades en diagnòstics privats, la qual cosa resta temps de preparació de materials pedagògics reals.
* La demanda: Més personal especialitzat als centres i una reducció de la burocràcia: papers només per a les adaptacions que realment s’apliquen, no per a mesures universals.
3. Reconeixement del sector docent
Dignificació de la professió i manca de personal
Catalunya se situa a la cua (tercera pitjor posició) en retribucions docents comparat amb altres comunitats, tot i l’elevat cost de la vida. Això, sumat a la inestabilitat dels interins (que sovint no cobren l’agost) provoca una fugida de talent al sector privat, especialment en l’àmbit de les ciències.
La conseqüència directa és que la borsa de substituts està buida: les baixes triguen setmanes a cobrir-se, deixant l’alumnat sense classe.
* La demanda: Una equiparació salarial amb altres comunitats per fer atractiu el sector i el pagament de les vacances per a qui ha treballat la major part del curs.
4. Defensa de l’escola pública
Es denuncia el transvasament de fons públics cap a l’escola concertada, mentre la pública assumeix la major part de la diversitat, l’alumnat amb dificultats socioeconòmiques i la matrícula viva (nouvinguts a mig curs).
* La demanda: Que els recursos públics es destinin prioritàriament a l’escola pública i que no es tanquin línies públiques mentre es mantenen concerts educatius.
Un missatge per a la comunitat
El professorat vol trencar amb els tòpics sobre les vacances. La realitat docent implica gestió d’aules complexes, planificació constant i feina els caps de setmana.
“Si millorem el sector, farem un camí educatiu millor per als nostres fills i filles i un món més just per a tothom.”
