L’habitatge dels ibers

L’alumnat de 1r d’ESO ha reproduït, dins del treball de síntesi dedicatals ibers, un habitatge preparat toves i dissenyat seguint estructures rectangualars i una teulada lleugeramet inclinada fabricada amb material vegetal.

Les cases tenien fonaments de pedra col·locats sobre el terreny o directament sobre la roca base per tal de millorar la solidesa de la construcció. La part superior dels murs i parets es construïa amb toves o tàpia.

Les toves es fabricaven seguint un sistema modular (40x20x10 cm) i posant la barreja d’argila, sorra, aigua i palla a l’interior d’un motlle de fusta, que, quan el bloc ja era format, es retirava. Després d’assecar-se al sol, s’utilitzaven per construir els murs, tot unint-los amb argila líquida.

El procés de la tàpia era més laboriós. Agafant com a base un mòdul o calaix de fusta que es posava a sobre dels murs, es trepitjava una barreja d’argila, sorra i pedres fins que es formava una massa sòlida i dura. Després de retirar els taulons, l’operació es repetia tantes vegades com calgués fins a aconseguir l’alçada desitjada del mur.

Les teulades de les cases eren planes o lleugerament inclinades cap un vessant per facilitar l’evacuació de l’aigua de la pluja. Damunt  l’embigat de fusta s’hi col·locava una teulada feta de fusta, branques, canyes i matèria vegetal, recoberta amb argila per tal d’impermeabilitzar-la.

La investigació arqueològica ha demostrat l’existència de diversos tipus de plantes d’habitatge als poblats ibèrics. Nosaltres hem volgut reproduir un model de planta rectangular o quadrangular simple: un únic espai en que es desenvolupen totes les funcions inherents de la vida quotidiana: descans, emmagatzematge de productes, transformació de matèries primeres, preparació d’aliments.

Àlbum de fotos