És aquest el món que volem? L’alumnat de 2n de Batxillerat posa en qüestió les desigualtats estructurals.

Com pot ser que hi hagi persones amb fortunes impossibles d’imaginar mentre tantes altres no tenen
garantit ni l’accés als serveis bàsics? Com pot ser que hi hagi un gruix de la població vivint en
situacions de precarietat mentre d’altres augmenten cada any la seva fortuna en unes xifres
desorbitades? La sort i l’esforç individual són suficients per explicar aquestes diferències? Quines
conseqüències té la concentració de la riquesa?
Aquestes preguntes fonamentals van ser el punt de partida de la investigació que l’alumnat de 2n de
Batxillerat que cursa la matèria dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) ha estat
duent a terme aquest tercer trimestre, en el marc de treball de l’ODS 1: Fi de la pobresa, on ha
aprofundit en què és l’acumulació extrema de riquesa i quines són les desigualtats estructurals que
la sostenen.
En la primera part del projecte, la investigació es va centrar en la figura dels milmilionaris com a
símbol d’un model econòmic que concentra cada vegada més recursos en menys mans, mentre
s’amplien les bretxes socials i es consoliden diferències cada vegada més marcades. En aquest
context, l’alumnat va explorar què implica realment aquesta categoria de riquesa i la va contrastar
amb diferents indicadors: quantes hores hauria de treballar una persona amb un salari mitjà per
arribar a aquestes xifres, quina diferència salarial hi ha entre alts executius i treballadors dins d’una
mateixa empresa, què passaria si aquestes grans fortunes es reduïren de manera dràstica, quines
persones acumulen actualment la concentració més gran de riquesa, a escala estatal i global, o quins
criteris utilitza la revista Forbes per definir qui entra en aquesta prestigiosa llista.
L’impacte que aquestes dades van suposar en l’alumnat els va portar a sintetitzar-les en un mural
col·lectiu que, posteriorment, vam penjar al passadís amb l’objectiu de fer tangible i visible una
diferència que resulta difícil d’imaginar. En el mural es visualitza de manera comparativa: l’SMI, un
milió d’euros, mil milions d’euros i la fortuna actual d’Elon Musk, la persona amb més patrimoni
del món. A banda i banda del mural, també trobem el rànquing de les quatre persones amb més
riquesa de l’Estat Espanyol i un parell de reflexions a la llum de les dades exposades.
La segona part del projecte va consistir en la síntesi de totes les troballes que havien sorgit durant la
investigació i la posada en relació amb diferents conceptes clau per entendre les condicions de
possibilitat de les desigualtats actuals i què justifica i permet la seva posició estructural. En aquest
sentit, l’alumnat va aprofundir en la narrativa de la meritocràcia, el paper de les herències en la
transmissió de la riquesa, la mobilitat social i el llindar de la pobresa a Catalunya.
Finalment, el mateix alumnat de 2n de Batxillerat va proposar traslladar el debat a altres cursos amb
l’objectiu de posar sobre la taula que la pobresa no es pot entendre al marge de les estructures que la
generen. Així, aquestes últimes setmanes s’han desplaçat fins a les aules dels diferents grups de 4t
d’ESO, on han realitzat presentacions breus exposant la investigació, el treball i el mural que han
dut a terme, alhora que han sembrat la llavor de la reflexió per posar en qüestió explicacions
simplistes sobre aquesta realitat.