El divendres passat, dia 11 de desembre, els alumnes de segon de batxillerat del nostre entre van participar a les setena Jornada de filosofia de Girona que es va realitzar a la UdG. Gairebé 500 alumnes de dotze instituts es van trobar per reflexionar i debatre en grups sobre les relacions entre Imatge, veritat i poder. L’acte, que es fa en commemoració del dia mundial de la filosofia (suposadament el tercer dijous de novembre quan es suposa que els atenencs van matar Sòcrates), vol ser una reivindicació desacomplexada de la filosofia fora de les aules ara que està en perill degut a l’aplicació de la llei Wert, alhora que una experiència enriquidora per als alumnes que veuen com el debat filosòfic pot ser una activitat pràctica, útil i necessària per afrontar els reptes que ens planteja una societat complexa com la nostra. L’acte es va completar amb una magnífica conferència del professor de la UdG Xavier Antich titulada: Les imatges i les coses. Cal destacar que l’assaig de l’alumna del nostre centre Judit Gruas de 2on B, va ser un dels cinc guanyadors.
Aquí el teniu:
IMATGES ENTRE PARAULES
Necessito explicar-te que ha arribat el dia en que he decidit que ja no puc seguir amb aquest cercle enganyós que m’està portant per camins immorals. Quan les imatges prenen més pès que el propi coneixement, és la doxa la que abraça i cobreix amb un gran vel d’ignorància qualsevol idea que pugui arribar a ser veritable. És quan escolto i veig el meu entorn seguir imatges amb completa ceguesa, incloent-m’hi en tot cas. És llavors quan desisteixo, i em rendeixo, davant l’enorme mal que s’ha escampat i ens ha contaminat l’ànima.
És fàcil posar exemples, tan sols cal que analitzi les accions d’un dia qualsevol de la meva vida : Em desperta una cançó gràcies a la qual puc visualitzar una imatge que em dóna la calma necessària per a obrir els ulls. Asseguda al vàter repasso les fotografies de persones intentant aparentar tenir una vida més que perfecte i feliç. Surto al carrer i un gran cartell m’informa de la cara simpàtica que fa la pròxima persona que presidirà el meu govern. Fotos de sabates, de roba, de noies primes i en forma, de persones morint de fam molt lluny de mi, i d’atemptats i crits que moltes vegades no em deixen dormir.
El valor i poder que es dóna a la imatge ha arribat a l’extrem: Si no hi ha una foto d’un fet és com si aquest no hagués existit, perd credibilitat, ‘’les paraules se les emporta el vent’’. I se les emporta tant que es deixa de creure en aquestes. L’obsessió s’ha fet real i palpable. Actualment, és molt estrany anar a un concert i no veure més de la meitat de la gent que t’envolta capturant el moment, per al record, creiem que no podrem recordar alguna cosa si no tenim una imatge en el nostre mòbil, o pitjor, no podrem compartir amb tothom que hem anat al millor concert de la nostra vida.
Amb l’amor i l’amistat és exactament el mateix, és una creença irracional en una copia modificada artificialment de la realitat. Les relacions entre adolescents només són reals quan són fotografiades i compartides. Contràriament, ho sabem i ens agrada. Preferim viure en una estranya bombolla de perfecció i confort, en la qual creiem que tot el que ens envolta és perfecte i bonic, sentint-nos realitzats en l’acció d’intentar semblar per als altres alguna cosa més bona de la que creiem que som.
Els problemes arriben quan se’ns trenca alguna cosa dins en veure que mai podrem ser com els altres voldrien, quants adolescents frustrats es lamenten perquè totes les seves relacions es mantenen bastant allunyades de les idees creades a partir de les imatges , o perquè mai podrem arribar a tenir aquell cos tan perfecte al qual aspirem? Morim de pena perquè ens ataquen emocionalment amb imatges massa explícites sobre fets que haurien d’estar més ben narrats i no tan falsament documentats.
I intentem viure al marge, desconfiar i plantejar-nos si el que ens ensenyen és la veritat o no. Si preferim viure enganyats o som capaços d’acceptar realitat. És preferible una il·lusió amable a una realitat insuportable? Som capaços de treure’ns la vena dels ulls i reflexionar i conscienciar-nos i posar en dubte tot allò al qual estem tan habituats?
Judit Gruas Torró
