Pirineus és el nom amb el que es coneix la serralada muntanyosa situada al nord de la península ibèrica, que fa de frontera natural entre Espanya i França. S’estén en direcció est-oest al llarg de 430 km, des del cap de Creus al mar Mediterrani fins a la seva unió amb la serralada Cantàbrica i no hi interrupció geogràfica entre les dues formacions.

 La mitologia ens explica que Gerió era un malvat gegant de tres caps que perseguia Pirene, filla del rei d’Ibèria, per matar-la i arrabassar-li el poder. Ella es va amagar en els boscos del nord de Catalunya. Com que Gerió no podia capturar-la, va cremar la gran extensió de terreny a on s’amagava.

Casualment Hèrcules passava per allí i de lluny estant, va veure la gran columna de fum. En apropar-s’hi va descobrir la jove Pirene agonitzant enmig del foc. La va voler salvar, però ja era massa tard. Aleshores, ple d’ira com estava, va arreplegar totes les pedres que va trobar i va construir un gran mausoleu que seria la tomba de la desgraciada Pirene. I així van nàixer els Pirineus. Aquesta tradició la recull en el poema l’Atlàntida, el poeta Jacint Verdaguer.

Ariadna Morales,  alumna de primer de batxillerat d’humanitats.