“La setmana passada els alumnes de segon de batxillerat vam anar de viatge de final de curs a Itàlia. Al principi ens va xocar el fet que el viatge fos al febrer, però ara ho hem agraït perquè vam poder veure el carnaval de Venècia i anar a ciutats molt turístiques en una època en què el preu és més raonable i els llocs estan menys saturats de turistes. A més, d’aquesta manera no ens trobem que a finals del tercer trimestre hem de deixar d’estudiar de cop per tornar a arrencar en el moment més difícil del curs, i de cara a la selectivitat això és molt important.
El primer dia vam sortir molt d’hora (a les 03:15) de Moià amb l’autobús per anar cap a l’aeroport. L’avantatge és que pots aprofitar el primer dia perquè arribes d’hora al matí a Itàlia, el problema és que comences amb son! Tot i la son, Verona ens va agradar molt i ens van deixar visitar-la al nostre ritme: estava ple d’edificis impressionants de totes les èpoques i els carrers molt ben cuidats (s’havia de pagar per entrar a qualsevol lloc, però!). Sona una mica tètric, però, si podeu, visiteu-ne el cementiri. A la nit vam anar cap a Lido di Jesolo, el poble prop de Venècia on es trobava el primer hotel per anar a dormir. L’hotel era molt maco i ens van tractar molt bé.
L’endemà tocava anar a Venècia. Vam tenir problemes per agafar un vaixell que ens hi portés però el passeig pel port va ser maco i el trajecte ens va encantar. Es veia Venècia com s’anava acostant, i com s’engrandien els campanars, mentre l’aire fresc ens bufava a la cara (molt bo per despertar-se!). Només baixar ens vam quedar impressionats amb els edificis i les disfresses. Vam anar a la Piazza San Marco, que és la plaça més important de Venècia. Allà ens vam trobar la nostra guia turística, que ens va ensenyar la ciutat i les tradicions amb molt d’humor. A l’hora de dinar ens van deixar anar pel nostre compte pels carrers i canals. Ja a la tarda vam quedar al port per tornar cap a Lido di Jesolo i aquesta vegada va ser encara més maco perquè vam poder veure la posta de sol que dibuixava la silueta de Venècia en tons ataronjats. Això sí, feia un fred que matava pingüins.
Aquella nit vam dormir a Lido altra vegada, i l’endemà ben d’hora vam pujar a l’autobús per anar cap a Florència. Ja vam dinar allà i a la tarda una guia turística ens va explicar d’on provenen els edificis i escultures importants de la ciutat, cosa que a alguns ens va agradar molt i a altres no tant! El que és innegable és que Florència és una ciutat preciosa i plena d’obres d’art (i de turistes) i que abans d’anar-hi convé buscar remeis per la síndrome d’Stendhal.
Ja vam dormir a l’hotel florentí (decoració antiga, era un lloc ben curiós). L’endemà seguíem a Florència, i vam visitar el museu dels Uficci i el de l’Acadèmia. En el mateix dia vam veure més de 2.000 obres d’art segur, entre elles el David, El naixement de Venus, i la Primavera de Boticcelli. Encara estem processant les imatges, em sembla. Aquella nit també la vam passar a l’hotel de la ciutat.
De cop i volta ja era l’últim dia. Tocava Lucca i Pisa i, en teoria, sortíem amb l’avió Pisa-Barcelona. Quan ja érem al bus ens vam adonar que als bitllets d’avió hi deia Florència-Barcelona! Per sort els professors, el conductor d’autobús i l’agència de viatges ho van saber solucionar ràpidament. Tot i així el dia va ser vertiginós: vam estar un parell d’hores a Lucca (un petit poble fortificat) i 40 minuts a Pisa. Per sort a Pisa només hi ha la catedral, el baptisteri i la torre; i es troben tots a la mateixa plaça. Des de Pisa vam tornar a Florència per agafar l’avió tots ben rebentats (bon senyal).
Les conclusions que en trec són: que a Itàlia, en general, ens van tractar molt bé; que les hores d’autobús poden ser molt profitoses si hi dorms; que, tot i haver menjat només pizza, pasta i tall (literalment! hahah) et poses en forma perquè sense adonar-te’n camines molt (uns 16 Km diaris); que com que tens molt temps lliure, perdre’s és bo perquè veus coses que no veuries si anessis “en plan guiri” total; que les ciutats que vam veure són molt maques i que a vegades entre els que eren només companys de classe hi trobes molt bons amics.
Ens va fer bon temps cada dia, quina sort! Aneu on aneu, tingueu en compte que els professors us estan fent un favoràs i que com més confiïn en vosaltres més coses podreu fer…
Bon Nadal! Gràcies Pep, Jordi, Jaume i Carolina!”
Carlos Ruiz (2n de batxillerat)
