OFERTA EDUCATIVA
Els estudis que s’ofereixen a l’Institut Moianès són els següents:
- ESO (3 línies)
- Batxillerat Científico-Tecnològic i Humanístico-Social ( 2 línies)
- CFGM d’atenció a les persones en situació de dependència (0,5 línies)
- PFI d’auxiliar de vendes, comerç i atenció al públic (1 línia)
Entre 420 i 450 alumnes dels municipis de Moià, Collsuspina, l’Estany, Castellterçol, Castellcir i Sant Quirze Safaja i d’altres municipis propers (Sant Feliu de Codines, Palau de Plegamans,..) estudien cada any l’ESO, el Batxillerat o el CFGM a l’institut.
UNA MICA D’HISTÒRIA
Els registres més antics dels que disposem al centre indiquen que al març del 1968 els representants del poble de Moià amb el seu Alcalde Sebastià Petitbò, es van plantejar la necessitat de demanar al Ministerio de Educación Nacional y Ciencia la creació de un un COLEGIO LIBRE ADOPTADO (CLA) de segunda enseñanza MIXTO, perquè era manifest que hi havia un nombre elevat d’alumnes que estaven cursant estudis de batxillerat elemental i que aquest nombre podria ser més gran si aquests estudis es poguessin dur a terme amb caràcter oficial a la pròpia vila.
Després de tots els tràmits pertinents, al novembre de 1968 el ministerio donava el vist-i-plau, i finalment al febrer de 1969 es publicava al BOE aquesta concessió, que anava acompanyada de dotació econòmica per a la construcció d’un nou edifici, que es va inaugurar l’any 1971. El significat de ser “COLEGIO LIBRE ADOPTADO volia dir que depeníem d’un “instituto de bachillerato”, en aquell temps el Jaume Callís de Vic, i es on s’havia d’anar a examinar l’alumnat.
El curs 17-18 vàrem celebrar el 50è aniversari de l’Institut Moianès. Sabem que molts ex-alumnes i habitants de Moià es van preguntar perquè escollir la data de 1968 i no la del 1969, o bé la de la inauguració de l’edifici al 1971. La resposta és que volem retre homenatge a tota la gent i les institucions que, coneguda alguna, desconegudes moltes, van treballar per aconseguir l’educació secundària a Moià.
Aquest Institut, com tants d’altres de poblacions de Catalunya sense un nombre gaire alt d’habitants, és fruit de l’aposta d’institucions que maldaren per portar-hi la cultura, conscients que l’educació és la millor eina per a fer créixer persones i pobles.
